Perquè …?
març 26, 2009
Si la persona esdevé tal en el moment de la concepció, perquè a l’aniversari es celebra la data de naixement i no la de concepció?
Aquesta frase la vaig sentir o llegir fa molts anys i darrerament m’ha tornat a la memòria. M’agradaria sentir-ne la resposta per part del anti-abortistes i els auto-proclamats defensors de la vida.
Crec que els xinesos celebren l’aniversari el dia de la concepció i no el del naixement.
També seria bo sentir la resposta dels xinesos antiavortistes, que amb els que son, també ni deu haver.
“Ni quito ni pongo rey”, nomes opino.
No entenc els anti-avortistes. Penso que a ningú li agrada l’avortament, i menys a les dones que ho han fet. És un trauma. Però realment no és molt més trauma una mala vida? Una vida sense res per menjar, sense aigua corrent, sense afecte, que el futur sigui el sida (per dir alguna cosa). No sé que dir-vos. El que sí que sé, és que des de una bona casa, amb cotxe i xofer a la porta, roba neta cada dia, dutxa i colonies, cinc menjades al dia, etc. ha de ser molt fàcil dir als altres el que han de fer.
Encara que tampoc deu ser fàcil si tenim en compte que un percentatge (esperem que petit), amb vot de castetat els enxampen amb coses com pederasties i altres que, per ser majors de edat, no compten. Deu ser dificil també haver de predicar i saber el que es sap. Dur, una feina dura.
Potser per això mateix es pensa que s’ha de tenir castetat…I deu ser cert…o no?
Les festes d’aniversari són d’origen precristià, de fa milers d’anys, relacionades amb la màgia i l’astrologia. Els antics astròlegs examinaven els horòscops i els pronòstics d’acord amb la data i l’hora del naixement (per ser més precises que les de la concepció), perquè es creia que el destí dels reis, governants i poderosos afectava a tota la societat.
Fins al segle IV, el cristianisme va rebutjar la celebració de la festa d’aniversari com una pràctica pagana. Amb la celebració de la nativitat de Crist, el Nadal, es va recuperar aquesta festa. Els costums i les tradicions populars i multiseculars sempre acaben imposant-se.
El fet de celebrar la festa d’aniversari, malgrat el seu origen, no eximeix al cristià de l’obligació de respectar i protegir la vida humana des del moment de la concepció.
francesc, moltes gràcies per la teva explicació.
De totes formes, crec que si l’Església creu que una persona és persona des del moment que l’òvul és fecundat (i un gat és gat, una puça puça i un cactus cactus) aleshores haurien de celebrar l’aniversari de la concepció i hauriem de néixer amb 9 mesos d’edat. Pura lògica 🙂
Hola greips.
Siempre me ha parecido el tema del aborto una verdadera hipócresia.
Porqué opina la Iglesia, si hacen voto de castidad y nunca tendrán este problema.
Si todos fuesemos curas y monjas, se extinguiria la raza humana.
Acaso la castidad no es un poderoso anticonceptico?
Creced y multiplicaros no es un deseo Divino.
Me hago muchas preguntas.
Creo que habria de ir al origen de la vida para saber porqué no nos pertenece.
Mi deseo seria que todas las mujeres, tubiesen acceso a una buena educación sexual utilizar bién los anticonceptivos y que no tubiesen que pasar por el trance de tener que abortar.
Mucha responsabilidad por parte de hombres y mujeres.
Tampoco entenderé nunca porque una mujer iba a la carcel por abortar y no la acompañaba el hombre que la habia dejado embarazada.
!Que cuando empieza la vida! no lo sé, pero hasta que no se nace,y se respira por si solo no eres más que un proyecto de vida.
Son también muchos los embarazos que desgraciadamente para las parejas que están esperando un hijo con toda su ilusión no llegan a buén fin.
Un saludo