D’independents no en serem mai
març 26, 2009
Des dels meus modestos coneixements d’Història n’extrec la modesta opinió que Catalunya no serà mai independent perquè mai no n’ha volgut ser. De fet, ja pràcticament des del primer dia que rebutjà el senyor franc s’alià amb Aragó, perquè en els gens dels nostres avis ja no hi havia el de la voluntat de ser independent.
El poble català sempre ha estat sobiranista però mai independentista. Sempre ha volgut ser ser sobirà, decidir per si mateix però sempre caminant al costat d’algú. De fet, de l’aliança amb Aragó en va sortir una confederació prou potent com per expandir-se cap al Nord primer i posteriorment quan li van tallar les ales cap al Sud.
De totes formes, és desde la desaparició del Casal de Barcelona que Catalunya busca desesperadament una senyor amb qui encaixar. Després d’Aragó va tocar el torn a Castella. I, francament, la confederació de Regnes no va anar malament ja que el poble continuava essent sobirà per escollir el senyor que més li plaïa, com va demostrar al canviar de cop la seva estratègia per aliar-se amb el tron de França. Cosa que va anar malament i es va tornar a Castella com a mal menor.
I, de fet, d’aquesta cerca del millor senyor va sorgir la guerra que després ens va portar al desastre de 1714. D’aleshores ençà, Catalunya deixà de ser sobirana i ja no va poder escollir mai més el seu senyor, sinó que li van imposar. Però de totes formes, el poble català de tant en tant ha anat intentant recuperar la seva sobirania però sempre, sempre, per buscar un nou senyor més just.
Ja més recentment, hem vist com els dos cops que s’ha proclamat la República Catalana ha estat sempre en forma de confederació amb d’altres pobles, mai en solitari. Fins i tot darrerament alguns han cregut que podriem ser sobirans sota una confederació europea de nacions que identificaven com la UE.
Malgrat tot, això no vol dir que siguem un poble mesell com se’ns presenta, ja que no són pocs els cops que aquesta nació s’ha alçat en armes. I, de fet, els sidrals més grans a la Península sempre han vingut impulsats pels nostres compatriotes.
Resumint: Catalunya en si no serà mai independent perquè el propi poble català no ha buscat mai això. Sí, és cert que uns quants som independentistes però també és cert que la major part de la nació és sobiranista. Forma part del caràcter de poble que tenim, i com abans ho entenguem i els independentistes siguem capaços d’assimilar que entre sobiranisme i esclavatge és millor el sobiranisme millor anirem. Ara bé, no s’ha de renunciar al somni de la independència perquè, de fet, un no pot ser independent sense ser sobirà i per tant cal anar de la mà amb els sobiranistes ja que el tram més llarg de camí l’hem de fer plegats.
No serà una interpretació molt generalista?
Es va fracassà al segle XVIII per la burgesia catalana que volia tenir la oportunitat de guanyar diners amb el textil…no? Va ser el poble el que ho va votar? I la República Catalana, va fracasar per votació popular? Creia que no….però….
Potser si que no serem mai independents. Potser tampoc és tan greu. El que s’hauria de guanyar és la emancipació, tenir el poder de decidir i d’equivocar-nos. En definitiva de marxar de casa els pares i fer la nostra vida com adults.
I el que no hauriem de fer és seguir pagant per un pis compartit, en el que sempre hem d’omplir la nevera i rentar els plats i que ens diguin que no ho fem bé, ni ens donin dret a parlar pel teléfon que paguem.