Gracianisme
març 23, 2009
Parteixo d’una observació provinent d’un noi de comarques instal.lat a Gràcia desde fa una desena d’anys: Jomateix. “El gracianisme sembla haver mort amb la desaparició d’en Mussons, i nivell internauta no sembla que mai hagi existit. O pràcticament.”
Existeixen a la Xarxa molts projectes engegats a Gràcia, que no fan sinó reflectir el munt d’entitats que s’hi mouen al món real. Però no n’hi ha cap, o quasi cap, que tracti d’aglutinar tot el que es cou al pobre i ho presenti d’una forma autòctona. Moltes entitats tenen presència a Internet, i moltes d’altres només en tenen a Internet, però entre ells no s’hi veu reflexat aquest sentiment de pertanyença a una Vila, a un poble, a una reduïda nació urbana.
Si fem una mirada ràpida a mitjans de comunicació graciencs ens trobem un panorama desolador: l’emissora municipal de ràdio, d’esquenes al món sense web ni correu electrònic propi; l’antiga televisió de Gràcia transformada en una productora amb una web que ofereix els seus propis continguts amb uns pocs enllaços cap a d’altres espais graciencs; el diari transversal web fa mesos que no actualitza; la tortuga, diari digital, es dedica a parlar de lo seu i obviar a la resta; l’independent, que estrena web, continúa oferint dos articles setmanals i com no podria ser d’una altra manera, no enllaça ningú més en portada; i vilaweb vila de gràcia es manté com un altaveu de l’Independent amb les seves ja clàssiques tres o quatre notícies setmanals extretes totes d’aquest setmanari.
Després hi trobem tota una sèrie de pàgines, blocs i portals d’entitats i personatges graciencs dispersos sense cap més nexe comú que els temes que els ocupin. Amb més o menys fortuna, aquests esforços virtuals apareixen i desapareixen a la velocitat que se li suposa, i coneix, a Internet. Pocs perduren el suficient per a esdevenir qualsevol cosa més que la havien concebit en el moment de néixer. No conec (em confesso ignorant) de cap espai virtual que es dediqui a aglutinar i/o fomentar i explicar el sentiment que tothom li reconeixia, envejava i desitjava a en Mussons. Si fem una cerca al Google de gracianisme tots els resultats apunten cap aquest gran home i no sembla haver-hi hagut ningú que n’agafés el relleu o hagi emprès algún tipus de projecte sota aquest concepte.
Podria parlar de de GràciaNet, però no ho faré perquè per una banda en formo part i no seria prou objectiu, i per l’altra no és aquest un apunt corporatiu 😉
Per tant, i com a foraster, no acabo d’entendre perquè aquest sentiment de poble no ha acabat mai de cuallar a Internet, on tothom ha anat a la seva i han estat altres els nexes amb els que s’han connectat a la Xarxa. I em pregunto si, de fet, el sentiment nacional gracienc no ha anat desapareixent, diluïnt-se en aquest món globalitzat i multi-cultural que s’ha anat animant desde l’Administració. Sembla lògic que en una població constantment en augment i variable en els seus integrants, el sentiment d’unió entre tots ells que hi havia es faci petit i acabi perdurant només “en familia”.
I admeto que em fa una certa pena l’altaveu que podria ser Internet per a l’expansió del Gracianisme hagi estat tant desaprofitat, situació que preveig que perdurarà en el temps. Sembla que el temps de les grans i noves metròpolis necessiten crear nous nexes d’unió, enterrant els previs a la memòria dels vells.