El fill de puta que portaven dintre
març 19, 2009
Fa 40 anys una generació completa d’estudiants s’atrinxeraven a les Universitats i espais públics reclamant llibertats. Demanaven, amb raó, participar de la vida civil i de la presa de decisions polítiques. Es van apropiar de molts llocs públics i els van utilitzar de plataforma per alçar la veu. I els fills de puta que manaven els hostiaven.
Fa 40 anys, uns idealistes que volien canviar el món enarbolaven el “Prohibit prohibir” mentre corrien devant de la policia.
Fa 40 anys aquests joves no sospitaven que 40 anys després farien el que els seus contrincants no es van atrevir a fer mai: desallotjar Universitats i Esglésies a través de la força policial.
Fa 40 anys, uns quants joves no sabien que dintre seu portaven el mateix fill de puta a qui criticaven. Fa 40 anys van prendre notes del que feien per tal de, 40 anys després, ser més fills de puta que els fills de puta contra qui van lluitar. Cosa que deu demostrar que un no neix fill de puta, sinó que s’hi transforma.
Afortunadament no tots aquells joves que fa 40 anys lluitaven al carrer ara són uns fills de puta que repeteixen els tics dels anteriors fills de puta. Molts d’ells són bellíssimes persones, però els més cabrons han arribat dalt de tot a nivell polític.
Cosa que deu demostrar que per ser algú en el món de la política cal ser un gran fill de puta.
Buf, no hi estic pas d’acord en el sentit que les reivindicacions de fa 40 anys no tenen res a veure a les que fan avui els 4 gats anti -pla bolonya. Molts dels que protesten avui no estan ni matriculats a les universitats, i han agredit altres estudioants que exerceixen el dret a NO fer aquestes reivindicacions. Crec que t’has quedat molt per sobre del què realment està passant aquests dies 😉
Però independenment de si estàs en contra o no del Pla Bolonya, s’han de valorar les carràgues Policials.
Sempre es pot dir que els estudiants van començar o que van ser els Mossos, aquí podem estar hores discutint.
Però el que si que han fet els Mossos es pagar a Periodistes, que van perfectament identificats (no només amb una càmara, que diria que ja es veu prou) sinó amb brasalets. I que no diguin que costa molt identificar-los, dimecres a la nit (tal com es pot veure als videos) els periodistes després dels primers cops criden i diuen que són periodistes i un parell de mossos els tornen a pagar. O al mati, com es pot veure a la foto del Periodico, hi ha dos periodistes sols un dret (l’Eric de l’Independent) i un altre al terra (EFE) i els estan pagant. A la foto no es veu cap estudiant, i en canvi a sis o set Mossos brandant les seves porres.
Em sembla que estem equivocan els trets. Dels mossos esperavem molt, massa. Una policia és represiva per definició. Potser el nivell i les circumstancies no donen per més. I les espectatives eren molt diferents.
Fa 40 anys et fotien un cop de porra al cap, anaves a l’hospital i aqui no pasava res. Ara, pots anar a una mani, dir-li el que vulguis al mosso, i si et toca el pots denunciar. La cosa canvia molt.
A més, del pla de Bolonia en podriem parlar i molt. Tan a favor com en contra. Per a mi pesa més l’inconvenient que la virtut, però és una opinió molt personal.
Que la gent es manifesti, potser per la meva edat, crec que és convenient. L’unic problema son els que sempre s’afegeixen a la gresca per buscar bronca, i que mai pots destriar. També val a dir que les manifestacions si no tenen un to fort no fan més que pesigolles.