Sense temps
març 12, 2009
Sense temps per connectar-me a Internet. Sense temps per a cuinar. Sense temps per a escriure al bloc. Sense temps per a veure el Barça. Gairebé sense temps per a dormir. Sense, sense, sense….
Un món sense fi, de Ken Follet, m’està robant tot el temps lliure.
Me n’he d’anar, no puc perdre temps.
a mi tbé em va agradar 😉 sense temps, sense presses, sense pausa i sense pensar…només sentir…
necessito acabar-me’l per tornar a ser una persona sociable… aquesta setmana semblo un ionqui! 😀
A mni em va passar quelcom semblant amb “Taipan” …no podia parar!!
Digues que si, fore les bates i els pijamès de “guatiné”
!Poder no volies dir aixó!!O sí!