La destrucció d’un concepte
març 5, 2009
Una dels aspectes positius d’un pacte entre el PP i el PSOE per governar a Euskadi és que només té una possible justificació: una aliança d’unitat nacional. M’explico.
En un sistema bipartidista com l’actual cada una de les parts tendeix a fer el contrari de l’altre per tal de tenir un nínxol propi: si un és d’esquerres, l’altre ha de ser de dretes; si un està a favor de l’abort, l’altre n’ha de ser contrari; en el cas que hi hagi dues opcions, cada un escollirà la contrària de l’altre. Això em sembla lògic i coherent, ja que enfront de les dicotomies els bens necessitem un boc a cada una de les dues per a ser capaços d’escollir una opció i sentir-nos arropats.
Però hi ha casos en els que els dos partits es veuen empesos en la mateixa direcció i escolleixen la mateixa opció. És del tot lògic, necessari i comprensible i quan això succeeix es justifiquen els companys de viatge per una causa major, una causa que està per sobre dels grups: una causa nacional. Perquè l’únic que comparteixen dos grups enfrontats d’una mateixa tribu és això mateix: la mateixa tribu.
Així, un pacte PSOE/PP per governar a Euskadi serviria d’una vegada per totes per acabar amb el mite dels anomenats nacionalismes perifèrics i mostrar a qui vulgui mirar que tots som nacionalistes de la nostra nació. O tribalistes de la nostra tribu.
Greips:¡ ¿Creus que en el fons de tot, tan el PP, com el PSOE, voldrien acabar amb les autònomies?.
cristina,
no en absolut. Representen massa càrrecs possibles a repartir i, per tant, per col.locar gent. Estan a favor de l’autonomia en el sentit estricte de la paraula.
Penso que en Greip, aquesta vegada, te raó.
Al PSOE i especialment al PP els fan nosa els PSC, PSG, PSV. etc. I no dic del PP, ja que son pur formulisme (delegacions provincials, com si diguesim).
L’objectiu final és eliminar els nacionalismes periférics i fer un sistema bipartidista. I tot perque de nacionalisme només n’admenten un.
Si tot és una sola olla, és més fàcil i si falta gent, ja en trobaran. Quants més carrecs més carn a l’olla.