Lògiques diferents
febrer 23, 2009
Algun dia no massa llunyà a les Universitats del món, que no a les nostres, s’estudiarà el pas del TGV per Barcelona com a perfecte exemple de com no invertir en una ciutat. Al meu parer són bastants els errors comesos en el disseny del trajecte d’aquest tren que a continuació exposo.
El TGV és un Tren que circula a Gran Velocitat, i com es pot deduir, el més important és que pugui anar a Gran Velocitat. Al meu entendre, o segons la meva lògica, a les rectes es pot córrer més que a les curves i en els descampats més que en les zones habitades. Així mateix, les interrupcions en forma de parades són fatals ja que passar de 300 a 0, i després tornar a agafar la velocitat anterior requereixen molt de temps, tenint en compte que són transports amb una inèrcia i pes enormes. Resumint, un TGV ha de circular el màxim de temps per zones poc habitades, ha de fer el mínim de parades i amb trajectes tan rectes com sigui possible.
Partint d’aquesta lògica, mirem què s’han empescat a Barcelona. Fan entrar el TGV a la zona més densa de Catalunya a través del Baix Llobregat (una de les comarques més densament poblades) i adapten una estació de tren existent per tal que hi pugui parar el tren. Des d’aquest punt, construeixen un túnel pel centre de la ciutat perquè el tren pugui parar a l’altre extrem, i des d’allí enfilar-se cap al Nord atravessant una àrea amb molta edificació.
Quin sentit té????
Barcelona no és una ciutat gran, és en comparació a la majoria de capitals europees una ciutat molt xica. És lògic posar-hi 2 estacions de TGV? I construir-hi un túnel pel centre de l’Eixample, on el tren no podrà arribar a la seva velocitat de creuer? I atravessar la zona més densa del país, on tampoc podrà circular a la seva velocitat normal degut als edificis circundants i a la pròpia orografia? Que s’han tornat bojos?
Has calculat mai la quantitat pornogràficament elevada que suposa construir tota aquesta infraestructura de forma que no hi hagi cap risc per a ningú en cap punt del trajecte i el tren pugui moure’s a una velocitat adecuada? Jo no tinc els números (tampoc deuen ser senzills de trobar), però la lògica em diu que de totes les opcions aquesta era la més cara, lenta i complicada.
La meva menystinguda opinió és que el tren no hauria d’haver arribat mai a la ciutat. De fet, si m’hi paro a pensar massa li trobo poc sentit fer-li arribar. Si tenim en compte que el TGV converteix Barcelona en un lloc d’encreuament de vies més que no pas en una terminal jo hauria posat l’estació més enllà de les muntanyes. Martorell em sembla un lloc adequat: l’aeroport del Prat està a 15 minuts per carretera, té connexió amb FFCC (ara en diuen “El Metro del Baix Llobregat”) i RENFE costat per costat, i hi passen una autovia i un parell d’autopistes. No està densament poblat i la línea del TGV havia de passar per allí tant sí com no. Tan sols realitzant una lleugera inversió amb un enllaç ferroviari directe Martorell-El Prat estava tot fet ja que la resta d’infraestructures ja estaven creades. Com a màxim hauria calgut preparar una estació al costat de les 4 ja existents. Desde Martorell, i fa de mal dir perquè no sóc d’allí, hi ha connexió directe amb comarques de l’interior de Catalunya que estarien la mar de contentes que un dia se les tingués en compte de cara a tirar endavant el país i no haver de seguir anant a Barcelona per a tot. Tornant al TGV, d’allí mateix el tren ja podria d’enfilar directament cap a Girona, València (amb la futura connexió que crec que ja s’està realitzant) o Madrid, aconseguint tenir un ràpid i TGV molt ben comunicat a 20 minuts de Barcelona. El mateix que es tarda per anar a l’aeroport.
Ja et dic jo que si l’Aeroport del Prat no estigués ja fet de fa anys i ara mateix calgués construir un aeroport per a BCN, aquests il.luminats l’acabarien construïnt al Tibidabo. Tant si com no.
Veus, els coneixements mai sobren.
Segons la física quantica diu que quan el resultat observat pot arribar per diversos camins, estarà de fet present una amplitud per cada camí. El que significa que no tens raó, al menys segons la teoría quantica que és la que fa servir la senyora ministra i els seus consultors.
Ho tens clarissim en la frase “ante partia que doblà” pura teoría quantica.
No sé de què us queixeu, s’aplica l’ultima tecnologia disponible….