Espanya
febrer 22, 2009
Jo sóc un d’aquells que quan volten per l’extranger i els hi pregunten d’on són diu “From Barcelona” o “From Catalonia“. Normalment la conversa no s’acaba aquí sinó que normalment continúa amb un “So you’re Spanish right?” per part de l’interlocutor, amb l’invariable “No, I’m Catalan, not Spanish“. Normalment ja no vaig més enllà i no intento que l’interlocutor m’entengui, sinó que em conformo amb què no em vegi com a espanyol.
Però no obstant, sóc espanyol en el sentit històric de la paraula. I és que la parauleta se les té, ja que en aquesta península el nom ha passat de tenir un significat geogràfic a tenir-ne un altre de nacional. Enrera en el temps veiem que el nom Hispània ha dessignat tota la península i als seus habitants, fossin de la tribu que fossin. Ja en el temps de la conquesta romana, tan espanyols eren els lusitans com els ilerdencs, els laietans, els bascs i totes les nacions que hi habitaven. Imagino que el mateix devia passar en moltes altres regions europees, on sota un sol nom geogràfic hi convivien diverses tribus totes elles diferents i amb els seus propis noms però amparades sota el mateix paraigües geogràfic. Passaren els romans, els germànics, els francs, els àrabs… arribaren els cristians i el funcionament continuava essent el mateix: un nom geogràfic per a moltes nacions diferenciades. I tots vivien en pau i conscients de viure en un territori extens que tenia un nom que a tothom semblava bé, doncs no negava ni afirmava el seu propi origen sinó que servia per denominar alguna cosa més gran que tots ells. De fet, aquella frase en blanc i negre de “Unidad de destino en lo universal” sembla encaixar prou bé en aquest context, malgrat no ser aquesta la intenció del seu locutor.
Arribà un moment, però, que una de les nacions d’Espanya s’erigí en dominadora de les altres i al fer-ho agafà com a propi el nom comú i l’utilitzà per a canviar-li el significat i transmutar-la en el que havia de denominar una sola nació. Així, vam passar de la Corona de Castella a Espanya (deixant Portugal fora) i aquí van néixer els conflictes territorials. I tot plegat, si ho penses una mica, té un orígen semàntic, i aquí és on la frase d’en Maragall referint-se a la impossibilitat d’oficialitzar les seleccions catalanes perquè Espanya no pot jugar contra Espanya tot dient “Doncs li haurem de canviar el nom” s’entén perfectament: Espanya, de fet, s’ha d’entendre com a Castella.
Vist des d’aquest punt de vista, doncs, tot resulta clar i entenedor: no ha existit en la Història una nació espanyola única i per tant moltes persones no accepten ser anomenats així, ja que en el seu interior saben que no poden formar part de quelcom que no existeix. També prenen significat així les teories federalitzadores de l’anomenada “perifèria”, que no són més que intentar tornar a l’equilibri anterior; o els intents d’autonomia, frustrats, que no són més que un tímid retorn a posicions pretèrites; o les proclames republicanes catalanes dins una “confederació de pobles ibèrics“; o que la llengua castellana és coneguda amb aquest nom dins la península, en comptes del nom “espanyol” amb què se la coneix més enllà.
No crec que passi a gaires llocs més que tot el problema identitari s’origini, bàsicament, per una nomenclatura errònea.
Així mateix ho veig jo. Però entre les “simples” paraules ens perdem els un i els altres i provoquem tot aquest enrenou… Maragall ha estat l’únic que, per a mi, ho ha vist clar.. I així li va anar: aixafat a banda i banda.
S’ha acceptat molta cosa i així ens va.
Ahir, sentint per la radio unes paraules d’Alcalà Zamora, vaig pensar, per uns segons, que anava en bona direcció, però no. Al moment va dir una cosa que em va sonar igual que avui dia. Els que tenen més han de donar als que tenen menys. O sigui que ens toca seguir mantenin la burra i anar a peu.
A mi, el pagar, no em sap greu, una estona. Però tota l’estona cansa i em perjudica. Si hem de menjar i repartir-ho, estic d’acord un dia o dos, però després prefereixo menjar a casa.
Una frase d’un amic “si amb els anys que pago, encara no han fet la carrera, és que no serveixen”.
Més clar,…….