De KDE a GNOME
febrer 15, 2009
La setmana passada en un rampell poc reflexionat vaig decidir actualitzar el meu sistema operatiu a la versió 11.1 de OpenSuse. Un cop fet, em vaig donar que la versió de l’escriptori de KDE era la 4.1, totalment nova per a mi. I no vaig tardar ni 48 hores a decidir canviar-ho per a passar-me a GNOME.
Val a dir que el món dels escriptoris és una mica com el del futbol, en el que un és d’un equip guanyi o perdi i no es canvia de samarreta així perquè si. Jo des del primer dia feia servir KDE i n’estava la mar de content; però la versió 4 de l’escriptori no ma’grada absolutament gens. Les icones enormes, els widgets, el menú al centre… no m’agrada. No em va agradar quan vaig provar la 4.0 i encara m’ha agradat menys la 4.1 O sigui que el meu trasllat a GNOME vindria a ser com la fugida amb una amant perquè la dona ha deixat de tractar-te com t’agrada.
Però no, en el meu cas la decisió la considero irrevocable perquè entenc que KDE seguirà evolucionant el seu escriptori basat en el que he vist. I el que he vist no m’agrada, i com que Linux em dóna la llibertat de poder treballar amb l’escriptori que més m’agradi he decidit passar-me a GNOME.
I m’agrada. El trobo simple, eficient i lleuger. No obstant, encara hi ha moltes coses que no em van fines: el suport multimèdia no acaba de funcionar correctament i sovint se’m penja el reproductor mp3 o deixa de sonar sense motiu aparent; enyoro l’Amarok i l’Akregator i no he trobat substitut perfecte; les aplicacions es queden penjades més sovint que en KDE (no el sistema, compte) i el suport gràfic va resultar més difícil d’instalar.
Però tot plegat són els petits problemes que comporta la llibertat i que, amb temps, resoldré acostumant-me a les noves eines o aprenent a fer anar les velles en aquest nou entorn.