Tornant a les arrels
maig 12, 2008
No fa gaire explicava que aquest any havia canviat d'emissora de ràdio predilecte, fent-me oïdor de iCat. Motius n'hi ha bastants, entre ells el d'intentar viure la meva pròpia cultura, la cultura catalana.
Amb els gustos musicals està passant una mica el mateix. Fa un any més o menys hi va haver una petita polèmica internauta arràn d'una crítica apareguda en un diari respecte a una versió musical en català d'un tema originalment cantat en anglès. El fet és que mentre la crítica (crec que era una dona qui ho havia escrit) deia que això reflexava els pocs recursos de la música en català d'altres afirmaven que era just el contrari: el fet que algú s'atreveixi a fer versions indica que ja estem arribant a tot arreu: la producció pròpia i la versió dels clàssics. Afirmaven, també, que actualment la producció musical en català és molt superior a la de fa uns anys, sobrepassant l'època d'or de l'anomenat rock català, per allà els anys 80 i principis dels 90. En aquells moments vaig haver d'admetre'm a mi mateix, mig avergonyit, que jo també m'havia quedat estancat en aquella època i no havia seguit l'evolució musical en català.
Però en els darrers mesos, i mercès a iCat, a ritmes.cat i en part també al bloc de'n roger palà, he tornat a descobrir música en català. I estic absolutament sorprès de la gran quantitat, i qualitat, dels grups que hi ha. Molts més que la generació que vam envaïr el Palau Sant Jordi en el memorable concert dels anomenats 4 Grans. I música molt més variada i de més qualitat. Així, durant els darrers mesos alguns grups s'han afegit a la meva banda sonora pròpia. Grups com Mazoni, Mishima, Filippo Landini, La Troba Kung fú, Xerramequ Tiquismiquis són ja entre els meus preferits. D'altres com ara Gossos, Plouen catximbes, Glaucs, Pirat's sound sistema, Qiman el Gato, Ai ai ai, Antònia Font també hi són, potser un esglaó per sota (degut a la falta de temps per escoltar-los suficientment).
Així, em trobo molt agradablement sorprès per la normalització de la nostra llengua en la música. I malgrat siguem una cultura amb poc més de 3milions de persones vivint-la trobo que ho fem prou bé. Què carai…ho fem de puta mare! 🙂
Escolta el nou single de Els Amics de les Arts… Brutals!!
http://www.youtube.com/watch?v=iH8OWmO6Afg
I fes-te un vol per La Campana… hi han grups que comencen a despuntar…!
És veritat, és moolt bo!!
Un videoclip molt bo i fet amb molta sezillesa!!
Doncs si que es deu estar normalitzant, ahir vaig veure uns quants videoclips catalans a Albacete TV (no visc a catalunya)