Enteranyinat
febrer 3, 2008
A vegades les biografies poden resultar una mica empalagoses, o sigui que vaig decidir donar un descans a la biografia de Lluís Companys que m'estic llegint (totalment recomanable d'altra banda) i donar-li el relleu lector a una novel.la de Jaume Cabré : La teranyina.
Siguem honestos: em va costar començar a agafar-li gustet. El vaig començar perquè estava ambientat durant els fets de la Setmana Tràgica, i en la biografia de Companys feia poc hi havia llegit els antecedents històrics a la revolta popular. L'autor, sobretot a la part inicial del llibre, utilitza un recurs que o bé no em va acabar d'agradar o no domina correctament. Es tracta de fusionar dues converses per tal de passar d'un escenari a un altre, d'uns personatges i una situació a una altra de ben diferent. Durant el primer terç del llibre em resultava farragós ja que em donava la sensació que no entenia massa bé per on anaven els trets, i això de barrejar converses no m'acabava de fer el pes. No obstant a partir d'aquell punt el llibre va començar a agafar ritme i personalitat i va aconseguir enganxar-me al darrer terç.
Resumint: llibre que va de menys a més i que, diuen, és un dels millors de la literatura contemporània catalana. Recomanable si saps tenir una mica de paciència.
NOTA. A la web d'escriptors.cat s'hi diu del llibre:
Recomanable per a nois i noies de 16 a 18 anys
En discrepo totalment i profunda, a no ser que volguem evitar que els nanus agafin passió per la lectura. Si es tracta que els joves agafin el costum de dur un llibre amb ells cal donar-li's lectures senzilles que enganxin i aquesta, sincerament, la trobo excessivament complicada per a algú de 16 anys. Dubto que tinguin punyetera idea del moment històric que es vivia a principis del x.XX i, ja ho he dit abans, els recursos narratius són una mica complexes. Això no és literatura juvenil i, per tant, no té sentit recomanar-lo.
Clar, proporcionant aquest tipus de llibres a aquestes edats no m'extranya que només llegeixin l'Sport, el Mundo Deportivo o El 9 Esportiu. Em recorda quan a mi a EGB o BUP (no recordo exactament) em van fer llegir "El árbol de la Cienca", de Pío Baroja. Una elecció demencial. Val a dir que no recordo absolutament res del llibre. I cap ganes, ni una, de donar-li una nova oportunitat.
Té gràcia, jo vaig llegir aquest llibre a 2n de Batxillerat, quan tenia 17 anys… i sincerament no em va agradar pel que tu dius, que no sabia en quin context estava escrit ni quin era el propòsit de la lectura d’aquest llibre, així que va resultar una mica difícil de llegir…