Uns collons com un toru
gener 8, 2008
Avui al migdia, fent el cafetó i la cigarreta de després de dinar m'he agenciat el diari que rondava lliure pel bar. Després de passar pels esports i veient com n'éren de poc interessants he anat a la secció de Cartes al Director. M'agrada la secció, et permet veure el que la gent de debò pensa, malgrat el filtre habitual de cada diari.
I m'he quedat flipat. Hi havia una carta d'en Antonio Norverto Gabaldón que deia ser el regidor "del muntatge de la cavalcada de Reis de Barcelona". (enllaç aquí) Suposo que això de regidor deu voleu dir que és un càrrec públic.. i si és així ja em puc imaginar de quin partit és 😉 Una feina estressant tot l'any, sens dubte.
En concret, el nostre amic es queixava de la informació que havia donat El Periódico de la cavalcada i puntualitzava un parell o tres de fets:
- "(…)a les carrosses de Ses Majestats es va incrementar la lluminositat amb uns supletoris plegables de 2.000 watts més per cada lateral i contra –que tampoc tenien l'any anterior–, més un elevat nombre d'encegadores". És a dir, un fotimer més de llum
- "Respecte del so, es va repetir la potència, amb 6.000 watts per carrossa, i es va incrementar amb elements portàtils per a les comparses de 2.000 watts cada u". És a dir, un fotimer més de soroll.
- "(…)noves mesures de seguretat adoptades per l'ajuntament aquest any, per les quals tots els nens participants en la cavalcada havien d'estar subjectes amb cinturó de seguretat als seients de les carrosses.". És a dir, un fotimer més de tonteria protectora.
Si no ho entenc malament doncs, mentre l'Ajuntament ens va apagant els llums per "lluitar contra la contaminació llumínica" i ens tanca abans els bars "per lluitar contra el soroll" van i foten una cavalcada on augmenten espectacularment el soroll i el llum de l'any anterior. I, a sobre, es queixen que els diaris no ho diguin.
Quins collons!
Un altre dia parlaré del miracle de la meva generació, que hem arribat a adults sencers sense haver portat mai cinturons de seguretat enlloc, patit i repartit pallisses a les escoles, rebut calbots dels professors, menjat sense comptar les calories i, en definitiva, haver viscut perillosament al límit durant tota la nostra infància. Un miracle, com dic.