El que val, val… i el que no al Ministeri
gener 7, 2008
Mirava l'altre dia les persones que administren aquest nostre petit país i me'ls imaginava dirigint grans empreses. Per exemple, en Montilla dirigint Planeta. En Carod, a La Caixa. En Saura portant Gas Natural. El Corbacho a Laboratoris Esteve. En Duran, per exemple, a Agbar. En Sirera portant Abertis? Caprabo per a Mas.
Me'ls imaginava i no els veia portant aquestes empreses, no. Administrar tants diners i tants interessos no és gens senzill i cal tenir una bona preparació i molt d'instint. Apart de perfils polítics i contactes solvents per afrontar operacions delicades.
I em vaig esborronar al pensar que tots aquests que no estàn preparats per portar una empresa en canvi els deixem portar un país, que és cosa molt més complicada. És com si a la política hi anés a parar el restu, allò que l'empresa privada es sacseja perquè no serveix.
Vaja, que o porten un país o no són ningú. Quina angoixa.
Ho sento, però l’experiencia….
Molts dels politics entren en politica per, després, tenir un bon i confortable seient en algun dels molts consells d’administració que se li ofereixen pel fet de tenir “contactes”. Això es especialment fomentat pels partits més d’acord amb l’economia capitalista. Ja pots imaginar….¿que fa avui el Piquer, Alavedra, etc. etc. etc.?
Doncs això…