Com perdre la raó
gener 3, 2008
Sincerament, no m'he parat a llegir els arguments dels uns i dels altres. És a dir, no he intentat entendre on està l'arrel del conflicte entre TMB i els conductors dels autobusos sinó que m'he quedat en la part més superficial i que ambdós parts han volgut que sapiguem: els xòfers demanen (exigeixen?) dos dies de descans setmanal.
Hi ha diverses raons per les que em preocupa molt poc el que demanin. Una d'elles és que estic completament convençut que les dues parts menteixen. Això ha de ser així per establir una negociació i, sincerament, no tinc cap mena de ganes de posar-me a esbrinar quin dels dos és el mentider més gran. D'altra banda, diguéssim que no és la meva guerra. I com que ells ben poc es solidaritzen amb la meva, han d'entendre que a mi la seva també me la porti bastant fluixa. Amb tots els respectes, no crec que estiguem en el mateix vaixell.
Ara bé, trobo que són uns impresentables. Ambdós bàndols. Els uns (els dirigents) per apujar-nos les tarifes als usuaris de forma escandalosa any rera any. I ja en van molts, de pujades per sobre de l'IPC (real o no és el barem que s'utilitza) que no es materialitzen en una millora evident del servei. Això si, hem convertit els transports en uns enormes panells de publicitat que recorren la capital del disseny a major glòria del visitant.
I els altres, els xòfers, és que no els entenc. A veure senyor conductor, quan vostè va firmar el contracte no va veure que no tindria dos dies seguits de festa? Si? Aleshores perquè collons va firmar? Ah, és que creia que podria negociar… Miri doncs, jo hi ha setmanes en les que tampoc tinc dos dies seguits de festa. I companys meus treballen dia i nit fent guàrdies. I què fem? Doncs res, perquè ja ho sabiem al signar el contracte. Si no ens agrada marxem i prou, no ens dediquem a fer caure els sistemes informàtics per tal que tothom que en depèn (i en són uns quants milers) ho pateixin i els hi fotem el dia enlaire. Però vostè no. Vostè vol ser un privilegiat treballant en el sector (semi)públic i tenint uns avantatges que d'altres no tenen. Vostè el que és, si em permet l'expressió, es un cara-dura. Si no li agraden les condicions de feina doncs se'n busca una altra. Com qualsevol fill de veí.
O si vol montar sarau (que hi té dret, no es pensi que li nego) intenti no fastiguejar els milers de treballadors que depenen del transport públic per a anar a treballar o per deplaçar-se. Que, a més, som qui li paguem el sou, sap? S'han parat a pensar en la quantitat de gent que estàn perjudicant cada dia amb les seves demandes? Saben la quantitat de gent que ha de pagar un taxi (caríssim!) per poder anar al metge, a la feina, a l'altra punta de ciutat perquè vostès no estàn d'acord amb el contracte que han signat voluntàriament? Saben la ràbia que fa estar esperant l'autobús durant molts, moltíssims minuts i que quan arribi estigui ple com un ou i no hi puguis pujar? O que, senzillament, no arribi perquè han decidit no circular?
La meva solidaritat? La meva solidaritat la tindràn quan per obtenir els seus propis beneficis no em fastiguegin el meu dia a dia o el dels meus co-ciutadans sense perjudicar el seu cap. Vol perjudicar l'empresari cabró que l'explota? Doncs sigui original i faci quelcom que el perjudiqui de debò. Se m'acudeixen dues coses: o no cobrar el bitllet o circular les 24 hores del dia amb les freqüències d'hora punta. L'empresa notarà una pèrdua econòmica que li farà reconsiderar la seva posició i els usuaris s'adonaràn que el mal servei no és culpa seva, senyor conductor, sinó de la planificació empresarial.
I la propera vegada, abans de signar un contracte faci el favor de llegir-lo i saber a què es compromet i a canvi de què.
En una cosa estic d’acord. La vaga “intensiva”, és a dir, fer anar els busos a tope d’intensitat, i a la vegada fer una bona campanya al usuari seria molt més efectiva i tindria el recolzament de molts milers de persones, que ara no tenen, al contrari. Però fer una vaga intensiva vol dir treballar molt més….i això és molt cansat. És molt més fàcil no fer res o punxar les rodes dels pocs autobusos que fan serveis minims, això si que és comode i fàcil….
No estic tan d’acord amb l’assumpte dels contractes…crec que te més cosa a considerar.
El que si estic d’acord és en que les autoritats també en fan un abus absurd.
En aquest pais encara no ens hem concienciat sobre el transport public, incloent-hi els autobusos, metros, trens, avions, etc. Encara som al segle XIX amb el Matarò – Barcelona.
I a Madrid, encara més, ja que volen fer la “aldea global” amb un sistema radial, centralista, inoperant i totalment desfasat de les comunicacions que requereix la gent al segla XXI. Volen convertir Espanya en un Gran Madrid….i això és de fa dos segles.
Al final serem un museu….per venir-hi de turisme.
Plas, plas, plas…
L’has clavat, tio.
¡¡¡¡¡¡¡ BRAVOOOOOOOOOOOOOO !!!!!!