Llibretes i empremtes
juliol 16, 2007
Arriba un moment que necessites deixar petjada. El teu organisme, no saps ben bé com, et demana deixar rastre dels teus passos. Molt sovint aquesta necessitat es concreta en els fills. Criar-los, veure com creixen i evolucionen et dóna la certesa que el teu pas pel món ha estat real. Has deixat empremta.
D'altres, a més a més o en comptes de, esdevenen universals a través de les arts. També de les males arts.
El que importa és que arriba un punt on et sents empès a plasmar d'alguna forma tot el teu ésser en algún punt aliè a tu. En el meu cas, senzill i poc universal com sóc, tinc sempre una llibreta a mà.
En èpoques de forts conflictes interns sempre he acabat recorrent a l'escriptura com a forma d'ordenar els meus pensaments. La programació (apunto: moment geek) també ajuda, tot i que aquesta actúa a un nivell molt més subconscient. A més baix nivell, diguéssim. Utilitzo la llibreta de forma espasmòdica, a qualsevol lloc. A qualsevol hora. Sense disciplina ni continuitat garantida.
Em pregunto què veuré de mi mateix quan, ja amb els cabells blancs (o sense ells) ho rellegeixi. Perquè heu de saber que les llibretes es guarden. No sé on tinc les altres, però tenir-les, les tinc. Em reconeixeré quan em rellegeixi? Tornaré a riure, a plorar, a emocionar-me? Sentiré la necessitat d'escriure què penso de mi mateix, dels meus escrits, amb la perspectiva d'haver arribat al final del passadís?
(dubte: quant de temps dura la tinta en paper abans d'esdevenir il.legible?)
D’això que tu en dius “sentir-se empès a plasmar d’alguna forma tot el teu ésser en algún punt aliè a tu. En el meu cas, senzill i poc universal com sóc, tinc sempre una llibreta a mà” en aquest o altres formats de tota la vida que s’en diu Diari personal.
El diari d’en Greips Jones 😉
Diuan que hi ha tres coses que pots fer per deixar empremta, Escriure un llibre, tenir fills i plantar un arbre.
Jo guardo alguna carte,de fá 40 anys,i es llegeix molt bé, el paper es de color groc pero la tinta está bé.
Jo crec que fliparàs quan ho llegeixis!!!
És sensacional. Tinc escrit en unes llibretes negres tot el procés de quan vaig començar a tontejar amb la meva parella. Sensacional llegir-ho al cap dels anys. Sembla mentida que puguem fer certes coses, i les hem fet, i les vam escriure.
Ara acostomo a portar una llibreta roja, per anar de viatge i escric dia a dia. Et serveix per degustar de nou el viatge, posar en ordre les fotos, dir “si, va ser a tal lloc o no…”. Val la pena, pel mateix preu, tens records concrets que moltes vegades oblides.
Per cert Cristina, ja he fet les tres coses. Ara qué?