El món desde l’esquerra
juny 20, 2007
Agradi o no, aquest és un món pensat per als dretans. No només en el vocabulari sinó també en l'organització intuïtiva de les coses: el mouse sempre a la dreta del teclat, la nansa del cafè a la dreta, l'escriptura d'esquerra a dreta per no empastifar-se la mà de tinta, les plomes estilogràfiques i la seva corbatura concreta per escriure, la posició dels menús en les aplicacions informàtiques, etc.
Ser esquerrà era considerat fins fa ben poc una alteració de la naturalesa. Per a alguns, fins i tot una aberració. A molta gent li van lligar la mà esquerra a l'esquena per tal de forçar-los a escriure amb la dreta quan anaven a l'escola. I molts d'aquests conec casos de gent que, ara, pateixen certa dislèxia a causa de la "conversió" forçosa.
Doncs bé, durant una temporada em convertiré en un esquerrà. Feia temps que el braç dret em feia mal als vespres, i ahir el metge em va confirmar que tenia tendinitis. L'única cosa que s'hi pot receptar és repòs. I per reposar el braç, què millor que fer servir l'altre?
De moment, el ratolí ja el tinc a l'esquerra. Es fa ben extrany, i costa una mica encertar-la en llocs molt petits… El fet de ser lleugerament ambidestre em facilita les coses, ja que certs moviments ja els feia amb l'esquerra de forma natural (menjar sopar, per exemple) però ara intentaré fer-ho tot.
Serà interessant veure el món des d'un altre punt de vista. Desde l'esquerra, concretament 🙂
És cert que el món està pensat per a dretans, però també té una certa llògica donat que menys d’un quart de la població neix amb tendència innata a les esquerres. Això es determina dins del ventre matern, on se sap que els no-nats ja utilitzen preferentment una deles dues mans per tocar-se la cara, les cames, moure els dits, etc…
El que ja no estic tant convençuda és que hi hagi dislèxics per conversió forçosa. És cert que molta gent (com la meva tieta) va haver d’acostumar-se a escriure amb la mà dreta perquè a l’escola l’hi obligàven, però d’aqui a dir que la gent es tornés dislèxica no crec que sigui del tot cert.
La dislèxia és la incapacitat per llegir i escriure correctament, distingir certs colors, sovint acompanyat de problemes de psico-motricitat, etc…pel què crec que no hi ha un relació directe entre ambdues coses 😉
@gracienka,
ok. He canviat el text per no generalitzar i puntualitzar els casos que conec sobre la dislèxia 😉
Jo també conec casos, ja no de dislexia, però si de dificultats d’aprenentatge en gent que ha estat obligada a usar la mà dreta sent esquerrans.
El que se m’acut és que tant “perillós” seria obligar a un esquerrà a utilitzar la dreta com a l’inrevés. Greips, no tens por de tornar-te dislèxic? A vore si per una simple tendinitis…
😉
Certament estic preocupat per la teva dislèxia que hem sembla t’afecta greument el cervell. El que escrius sobre el mousse, l’escriptura etc. es cert, però ……….. la tassa de cafè .es provat de girar-la i que et quedi la nansa a l’esquerra ??? (avui toca conya)
@joan,
la nansa la pots posar on vulguis clar… però el dibuixet de la tassa està pensat per tal que es vegi amb la nansa a la dreta! 🙂
Docns t’ho diu un esquerrà: Que tinguis molta sort!!! Pensa també que de mitja els/les esquerrans/es vivim menys.
Ara veuràs l’aventura que és ser esquerrà… et vull felicitar si més no per a tenir a la consciència el fet de pensar amb la població que és esquerrana…