Aviat en caurà una….
juny 12, 2007
1,2,3,4… anar comptant els cartells de "En venda" o "En traspàs"" o "En lloguer" (d'aquests ben pocs) que hi ha pels carrers de la Vila s'està convertint en un dels meus esports preferits. No puc evitar somriure quan m'adono de tota la gent que està intentant vendre el seu pis i no pot. Quan veig que ja hi ha immobiliàries que han desparegut (aquesta mateixa setmana, a la pl. de la Vila, per exemple). Quan els mateixos cartells duren setmanes, mesos, i ningú els compra. Quan llegeixo que els bancs i caixes ja noten la morositat. Quan cada apujada de l'Euríbor es transforma en cara de dolor als companys de feina.
Els tipus d'interès pugen, i amb ells les hipoteques a interès variable (és a dir, totes). La gent ja no pot pagar el que ha comprat, i els bancs i caixes ja no deixen els diners amb tanta facilitat mentre es preparen a renegociar les hipoteques a més llarg termini. Els nous edificis no es venen (mireu a Trav.de Gràcia c/ Mariana Pineda, on un edifici de nova construcció encara està tal qual es va acabar fa uns mesos), i moltes obres sembla que no avancin (a la famosa plaça Europa, a L'Hospitalet, no es veu ni una ànima treballant als grans edificis que hi ha mig començats). Algunes grans immobiliàries han perdut més del 80% del valor en Borsa que tenien fa 3 mesos, i d'altres sembla que li segueixen el camí.
Tota aquesta pobra gent que va comprar un pis caríssim "perquè mai perden valor", amb la idea de vendre'l al cap de pocs anys s'estàn enganxant els dits. Tots aquells constructors que durant anys s'han dedicat a especular ara ja tremolen al veure que no poden vendre i les caixes apreten per cobrar els interessos. Si fem cas a les males llengües, el propi Estat està apuntalant amb les vendes d'or i actius l'economia per tal que no peti abans de les eleccions. I alguns es pregunten si hi haurà corralito.
I jo, mentrestant, estic de lloguer. D'acord, me l'han apujat cosa fina no fa massa, però així i tot no dec ni un duru a ningú, i sobrevisc amb el que cobro sense haver de tirar de Visa.
No tinc el cul llogat i sec on vull. I això, avui dia, vol dir tenir molt de poder.
A terrassa és una passada, pots triar el carrer on vols viure, no hi ha carrer sense lletrero de pis en venta. Amb dos anys que fa que tenim el nostre pis (que va costar menys de 30k) ara ja no s’en troba cap a terrassa per sota d’aquesta xifra. La hipoteca… encara l apodem pagar i ens podem permetre algun luxe de tant en tant, però creuem els dits perquè nopugi gaire més. De fet Al gener que vam tindre la revisió ens va pujar 102€ al més… maleïts interessos… Calculem que el Gener que vé s’apujarà també uns 100€ més, però des´prés no crec que pugin gaire més :s ara ja queden 28 anys, animus animus que ja queda menys 😀