Sense cita prèvia no t’atenem
maig 5, 2007
Divendres matí he tornat a anar a l'Administració de Finques. Per variar, s'ha tractat d'una situació bastant surrealista. Intento transcriure la conversa, perquè no té desperdici.
JO: Hola. Mira, que vaig venir dilluns passat perquè tinc una carta conforme se m'ha acabat el lloguer i no em renoveu. He parlat amb la propietària i m'ha dit que endavant amb la renovació i m'agradaria parlar amb la responsable per assegurar-me que això és així. Estem parlant del lloc on visc, que no és poca cosa.
ELLS: Diga'm l'adreça sisplau.
JO: Si. Es el carrer XXXX, número XX.
ELLS: (…) Caram, no em surt al llistat
JO: Doncs t'asseguro que hi visc, eh? (Aquí encara estava de relativament bon humor, malgrat l'hora)
ELLS: Bé, deixa'm trucar un segon… (Parla per telèfon). Mira, és que la persona que ho porta, la Soraya, no hi és. Et prenc nota i et trucarem
JO: No m'extranya que no hi sigui, si ha plegat. I la seva ajudant també (Avantatges de conèixer la casera, m'ho havia explicat.)
ELLS: Si, és cert (cara de "m'han enganxat en la mentida"). Bé, el fet és que si no tens hora prèvia no et podem atendre.
JO: Perdona? La Neus, amb qui vaig parlar dilluns, tampoc hi és?
ELLS: No. Però és que ella no porta la teva finca.
JO: Però ella va ser qui em va atendre l'altre dia i em va fer la oferta de renovació.
ELLS: És que sense cita prèvia no et podem atendre. I a més, ella no hi és.
JO: M'estàs dient que la sustituta de la Soraia no hi és?
ELLS: Exacte.
JO: I la substituta de la substituta tampoc?
ELLS: No.
JO: I qui substitueix a la substituta de la substituta tampoc hi és?
ELLS: No (cara de "ai ai que aquest la lia")
JO: M'estàs dient que en tot l'edifici no hi ha ningú que em pugui atendre? Que ningú baixarà a donar la cara i parlar amb mi? Doncs jo ja et dic que d'aquí no em moc fins que m'atenguin i em donin un paper signat conforme se'm renova el lloguer tal com ha dit la propietària.
ELLS: Un moment, que faig una trucada
Em retiro una mica i la sento parlar per telèfon. "Es que no se va", la sento dir…
ELLS: Ara vindrà algú a atendre't.
JO: Gràcies.
15 segons després apareix la Neus (!!!! Suposo que s'ha teletransportat desde casa, com fan les cartes de desnonament que s'auto-envien com a burofax). Amb tots els papers del meu expedient.
JO: Hola Neus. Mira, he parlat amb la propietària i hem quedat d'acord en la renovació.
ELLS: Si, precisament avui et volia trucar.
JO: Si (penso: "oi tant, quina casualitat oi?"). Doncs bé, voldria que em fessis un certificat conforme em renoveu.
ELLS: Ah. Ostres, doncs tardaré una estona eh?
JO: Tranquila, m'espero.
ELLS: Ok, ara torno doncs.
JO: Perdona, quanta estona tardaràs?
ELLS: Ui, 20 minuts com a mínim.
JO: Està bé, M'espero.
Trec el llibre, em poso còmode i apa, a llegir. Al cap de 20 minuts ha tornat amb un paper oficial i amb el segell de l'empresa conforme em renoven.
S’han quedat ben retratats…
son una colla de cabrons…
Molt hàbil, greips, si no fos per plorar em recordaria el martínez soria d’aquella pel·lícula “don erre que erre”, em penso que es deia.
Molt be, amb aquesta gent no val cap pas enrera. No hem d’admetre se tractats com a brossa. Cada cop admeto menys les “excuses” aquestes de pa sucat amb oli. El més increible és que es creuen per sobre dels demés i amb tot el dret a disposar del teu temps. Amb això tinc moltes enganxades i molt sovint. Molt més del convenient. Amb els metges tinc una especial predilecció, sempre es creuen per sobre del be i del mal, i no ho accepto.
Als meus clients intento tractar-los amb una cura que no veig enlloc. I que consti que sols els tracto com a mi m’agradaria que em tractesin. Cap servilisme ni res.