El tracte al client
maig 3, 2007
Alguna cosa està canviant a pitjor. Quan era petit recordo una màxima que estava sempre present a les botigues i que, crec, era el punt de partida per a qualsevol relació comercial. La frase era curta de recordar i fàcil d'aplicar. Deia així:
El client sempre té la raó.
Partint d'aquest punt es fomentava una relació de confiança entre el client i el proveedor. El client sabia que seria ben tractat, i el proveedor que el client era la raó per ser proveedor i que si el tractava bé continuarien com a tals. D'aquesta regla se'n podia derivar una altra:
Matenir el client content.
Avui dia, però, la màxima que regeix les relacions entre client i proveedor ha canviat lleugerament. Les grans transnacionals han alterat de tal forma el funcionament d'aquesta relació comercial que és molt senzill trobar-se en situacions on la norma és ara aquesta:
Les normes les poso jo. Si no t'agraden… ho sento però no tens elecció.
3 lletres:
… nenes maques al dematí s’alcen i reguen
🙂
Es parla de colaboracions i d’usuaris, el terme client està passant a millor vida, fins aquí a mi em sembla bé, el problema que per passar a ser “colaborador passiu o bé actiu” has de tenir el maxim de informació i capacitat de decisió i disposar dels canals de reclamació i denúncia dels teus drets, i això no és així…
del güeno:-)
Doncs jo nego la major. El client NO té SEMPRE la raó. No és així ara ni tampoc no ho ha estat. Tampoc no la tenen els proveidors. És essencial que ambdós es respectin mutuament. Cal que l’un i l’altre tinguin això present per damunt de tot.
no, no, no, l’usuari sempre té la raó pq. ja saps no només és qui diposita la confiança i les peles si nó el que presenta la “necessitat” a cobrir…evidentment no pot ni ha de decidir sobre TOT però si sobre la qualitat (en el sentit més bàsic) del producte/servei, així hauria de ser i el client o usuari hauria de coneixer els seus drets i s’han de respectar i cumplir bàsicament pq. en una societat de consum serà l’únicamanera de fer-la sostenible i democràtica.
Cal una bona educació sobre el consum i sobre els drets i deures de clients i proveidors, pq. si no tot això que dic no s’aguanta…quan més sabrem millor podrem exigir.penso.
del güeno, güeno:-P
Nenes i nens calma. Això del client i la raó, és un eslogan de marketing. Ara es tracta de aconseguir el teu número de compte i cobrar o ficar la ´mà a la teva butxaca per agafar els diners. Per això t’engatusen amb donar-te un “producte” o un “servei”. Una vegada aconseguit l’objectiu, pases de “client” a “pagano”.
El que dieu, era a les petites botigues on et deien “bon dia senyor josep” o “que li posarem avui?”. Per això han de plegar…
Algunes vegades els “paganos” ens hem unit i s’han dictat lleis que et protegeixen…més o menys. Feta la llei, feta la trampa.
De totes maneres, jo segueixo bel·ligerant amb els venedors de tot. Exigint, i dient moltes vegades “no”, algunes inclós després d’haver-me embolicat el “producte” si em sembla que no és el que jo he demanat o no és el que es mostrava, o al preu que indicaven….A la plaça ja començo a tenir mala fama. A la plaça i a molts altres llocs. Tot i així algunes vegades també trobo algú més llest i acabo amb la cua entre cames i sense els meus estimats euros. Però tinc memoria i no hi torno.
el pequeño comercio también es la churreria donde cuando voy piripi y me entra la fame voy corriendo a que me amparen con un buen lo que sea bien grasientito? pq. entonces también yo debo ser algo convergente…mira que me lo vigilo cada día…soy una dejada:-P
Sé que la relación petit comerç-ciu ciu la vés a tres mil kilómetros y no servirá que te diga que creo q se enfocaba + el tema en el sentido de la relación comercial y el “poder” del cliente…no sé yo me lío a veces como una persiana:-)
Per cert, ningú pensa parlar de la Pantoja?
Això de petit comerç= CiU és com dir que tots els obrers son d’esquerra. I, per desgràcia, més de quatre obrers son de dretes, i sinó mireu Ciutadans o Ciudadanos, com es digui amb el comediant Boadella al cap. No generalitzem, si us plau! I si vols dir-li convergent al greips, li dius, però no cal fer bucles. Ja es grandet i respondrà o no.
Ara em diràs convergent a mi. Com nens de la clase de l’Elefant Trompeta. Però amb una profe friki.
Uns dies soc convergent, altres nacionalista, altres independentista, altres…capsigrany….
Molt be.
Estem parlant del comerç. A mi t’ambé m’agrada poder escollir entre molta varietat, com a quasi tothom. Una altra cosa és que les grans superficies son en mans de poderosos grups financers. O sigui no vols convergents i vas a comprar al PP. Molt agut.
Quan tu “inverteixes” els teus diners en un lloc, estas donant suport a aquest lloc. El que et passa és que no ho havies pensat i t’emprenya no ser perfectament coherent. Es emprenyador, però tots ho som d’incoherents…cap problema, ets humà:D per molt que t’emprenyi…:D
Comprar a la botiga de la cantonada, no obliga, necessariament a fer amics. Em saludo amb molta gent i no som “amics”. I puc tenir amics que no pensin necessariament com jo i estic orgullos dels meus amics.