El tetrapartit serà divertit
maig 1, 2007
Trenco la treva amb la política que m'havia implantat en el bloc per fer-me ressò d'una maragallada que, si tira endavant, farà la política catalana encara més divertida que quan hi havia el tripartit.
Resulta que en Maragall, ni curt ni peretzós, s'ha despenjat finalment dient el que molts pensàvem que pensava però que no deia perquè mira, ell és així. Potser si que al PSC es pensaven que en Maragall callaria i tragaria tots els gripaus que li han fet empassar sense tornar la pilota quan pogués 🙂
Bé, per mi la notícia no és tant que ell admeti que en Zapatero no l'estimava i només el feia servir per donar gelos al Mas i al Montilla sinó que… tatxàn tatxàn… està preparant un nou partit polític! Embolica que fa fort! Érem pocs i parirà la iaia!
Bé, la idea és implementar a Catalunya el nou Partit Demòcrata Europeu, on hi cap des del PNB fins als Ciutadans pel Canvi de Bèlgica. Per lògica, imagino que en Maragall hi convidarà a entrar als seus amics dels Ciutadans pel Canvi, al sector més catalanista del PSC que ara per ara està marginat (Mascarell, ja has pres nota?) i als "amiguetes" que no encaixen enlloc més. Això, de facto, representarà pèrdua de vots per al PSC, que entre els que se li en van de la part més espanyolista (Ciutadans) i els que pot perdre pel sector més catalanista quedarà bastant desdibuixat i amb poques (o cap) possibilitat de sumar mai majoria absoluta. Des d'aquí ja veig com sua l'amic Iceta…
Vaja, que si no m'equivoco (i tinc fama de fer-ho), aviat no tindrem un tripartit a la Generalitat sinó un tetrapartit. Tal com passa en un altre país petit, Israel, el Govern serà un poti-poti de partits petitons que dependràn els uns dels altres per a tocar cadira. Vaja, que les calçotades poden prendre una nova dimensió, molt més trepidant que l'actual.
Qui ho diu, que la política no pot ser divertida? Tot i que més d'un la calificarà com a esperpèntica… oi? 🙂
Molt d’acord. Crec que el PSC, fa temps que va a la deriva (en termes mariners) del PSOE, enmirallat per un no sé què. Potser per una cadira de ministre…Potser sí que és molt llaminer, alguns com en Duran, fa temps que hi postulen…A mi el sou m’aniria be…encara que m’hauria de comprar pantalons que no s’arruguessin quan els baixes i uns calçotets fashion…per les fotos:D
De totes maneres sempre és el mateix. Un govern de la Generalitat anterior, va pactar amb gran entusiasme pel PP, o sigui que no em ve res de nou. Crec que avui tenim un perfil baix de politics, amb molt petites excepcions, i no sempre de primera linea. Ho dic jo que no m’importa reconeixer que un politic és de bon perfil, encara que no siguin de la meva corda.
I en Maragall, com a president d’un partit, o com a generador d’idees, propostes, etc. pot ser un bon element, per més que molt temperamental, també.
greips, puc?;-)
d’on treieu que el Mascarell sigui nacionalista o especialment proper a cap idea favorable a la llibertat catalana més enl“a de la cotilla constitucional espanyola?
un paio que com a gran cap de la cultura barcelonina va marginar la cultura catalana a nivells folclòrics per promoure una ‘movida’ de grups, artistes o escriptors que no demostressin per enlloc cap caracter català
bah, tampoc no crec que al PSC hi hagi cap sector ‘sobiranista’, com a molt un reduït reducte de no-ultranacionalistes espanyols, però d’aquí a imaginar-hi sobiranistes (o indepdendentistes, que suposo que és el que vol dir l’eufemisme), no sé…
Un dels radicals,tot el que tu vulguis però té els ulls molt bonics, ok?:-P