On són les orenetes?
març 23, 2007
– Bon diaa! Hora de llevar-se!
– Mmmm tinc son mamaa…
– Va, que faràs tard. Vinga, aixeca't!
Després de fer mandres una bona estona i sentir remugar la mare m'aixeco i vaig al lavabo. Em rento la cara, les mans i les dents i torno a l'habitació on ja tinc preparada la roba del dia. Em vesteixo, pentino i vaig al menjador.
– Mamaaaa, puc deixar la llet avui que no m'agradaaaaa??
– No, va. Beu-te-la tota i no et distreguis amb les mussaranyes! Que tornaràs a fer tard!
– Jooooo es que no m'agradaaaa
Al final me l'he hagut de beure, com cada dia. I corrent perquè torno a fer tard baixo com un llampec els quatre pisos i corro esperitat a la parada de l'autobús. Allà em trobo el meu àmic de l'ànima i per fer passar el fred que encara fa juguem perseguint-nos entre les cames dels grans.
Arriba l'autobús i malgrat va ple fins dalt el xòfer ens deixa entrar per la seva porta i ens posa, a l'Amic i a mi, en un lloc no autoritzat però que ja és el "nostre" lloc, de tant fer-ne ús.
Camí de l'escola, l'autobús passa per una llarguíssima recta amb camps sembrats a les dues bandes.
– Goita, goita! Orenetes!!!
– Avón? Avón?
– Allà! Allà! Mira, mira! no les veus? Fffiiiiuuu FFffffiiiuuu!! (movent les mans imitant el moviment) Que maques!
– Visca! visca! Això vol dir que aviat acabarà el fred oi? Oi???
Obro els ulls, i les orenetes ja no hi són. L'autobús que agafo ara a diari tan sols m'ensenya algún colom despistat i encara adormit.
On són les orenetes?
a vegades et menjaria a petons;-)…
No serà que els teus ulls ja no miren amunt?
Encara en podem trobar. El que passa a Barcelona, és que el fum no deixa viure els mosquits. Perque no ens oblidem, que les orenetes les veiem volar pels mosquits que cacen quan volen. O sigui hem de protegir els mosquits si volem les orenetes.
A que ara son menys romantiques?
Greips… molt bon relaT!!
molt bonic…