Ascensió al Carlit
setembre 15, 2006
Aquesta entrada la tenia pendent d’escriure desde fa molt de temps, i entre la mandra i que no havia penjat les fotos no ho havia fet 🙂
La sortida la vam fer el passat 26 d’Agost i era la primera que feia als Pirineus des que vaig estar a Aigüestortes. Com que m’he passat tot l’estiu fumant com un "cusacu" tenia clar que patiria de valent, però a vegades "a man is gotta do what a man is gotta do" 🙂 Així que apa, a matinar per poder marxar d’hora i encarar l’ascensió amb el sol encara baix. Res més lluny de la realitat, entre una cosa i l’altra vam començar a pujar a les 12 del migdia, com uns campions. El paisatge era preciós amb els seus llacs i al principi molt facilet fins que després del darrer llac començava el festival. Anàvem un grup bastant gran, o sigui que vaig posar el meu ritme de creuer i vaig començar a tirar.
La meva sorpresa fou que vaig arribar a dalt de tot ben escapat del grup, però això si, sense ni gota d’al.lè. De fet, just al pic em vaig trobar uns altres catalans que em van preguntar d’on venia i no vaig ser capaç ni de dir fava. Movia la boca però no en sortia cap so… els hi devia fer una impressió ben extranya 😉
El fet d’arribar al cim tan tard (eren quarts de 4) va fer que m’espantés una mica veient els núvols que venien cap a nosaltres, i sabent que el Pirineu té el costum de canviar el clima a les tardes i fer-te-les passar putes. Així que passant de la gent que s’estava fent fotos i descansant vaig tornar a tirar cap avall amb un parell d’espantats més (diga’m egoísta, però no tenia ganes de baixar enmig de la boira!) i ja tornava a ser a la parada del bus 3 horetes més tard. Allà vam esperar la resta del grup (apalancats al bar, fent bandera del nostre caràcter mediterrani) que venia amb tota la calma del món, i cap a les 9 tornàvem a agafar els cotxes cap a Catalunya.
En definitiva, vaig veure que estava en millor forma del que m’havia imaginat i content per haver fet el primer pic a l’altra banda dels Pirineus.
Les fotos les podeu trobar aquí.