Jo també vull un estat propi (II)
setembre 9, 2006
[El títol d’aquest apunt res té a veure amb el contingut, és part d’una campanya ideada pel blocaire Xavier Mir]
Vint anys perduts?
Així es titula el darrer llibre que he enllestit, un recorregut dels primers 20 anys de "democràcia" de la mà de l’Albert Alay. Imagino que aquest hauria de ser un llibre de capçalera per a tots els militants d’ERC, però a mi em va arribar a les mans de casualitat (si, ho reconec… era molt econòmic!). Per variar, el vaig començar amb poques ganes (estic una mica fastiguejat de la política), però l’Albert em va anar enganxant mica a mica. Les seves explicacions són clares, directes i no es mossega massa la llengua per dir les coses. Alguns dels fets que explica ja els coneixia, d’altres no, però resulta especialment interessant que ell ho contempla tot des del punt de vista d’un militant i currante d’ERC (o l’ERC, com ell sempre escriu).
També trobo fascinadors els retrats que fa de’n Heribert Barrera i del Ja-sóc-aquí Tarradelles. Del segon ja en coneixia la calanya, del primer no en sabia pràcticament res. Resulta també interessant els moviments que comenta en les formacions de Govern i votacions, i especialment irònica l’assalt al poder per part de’n Colom i en Carod Rovira 😉
Val a dir, que dóna una bona explicació de perquè va acabar dins de CiU, i en comenta alguna interioritat. I resulta imprescindible el seu anàlisi final de figures polítiques del país, entre les quals ja podem trobar l’Artur Mas… en un llibre escrit al 1995.