Petit diari d’un catalanet a Irlanda (IV i final)
juliol 23, 2006
Dissabte, 22 de Juliol
10:15 Darreres hores a Dublin. Despres d’un bon Irish Breakfast que m’aguantarà tot el dia en marxa he tirat cap al centre a buscar el bus turístic. Però pel cami he parat a un cafe, on estic disfrutant d’un te en una terrasseta, sota un sol que ja comença a escalfar.
A les 17:40 pira l’avió, o sigui que cap alla les 14:00 anire a buscar la motxila i aniré tirant…
16:30 Au, ja estic a la zona internacional esperant l’embarcament. Quin avorriment! No tinc res per llegir (el llibre que portava de Catalunya me’l vaig acabar a principis de setmana, i el que em vaig comprar aqui, ahir), res per fer (excepte menjar a preus prohibitius), i a mes no es pot fumar enlloc. Això si, alcohol tant com vulguis! No entendré mai això de prohibir totalment el fum i a la vegada permetre beure. Fumar no és sa, i emborratxar-se és saludable? Que potser no es injust que la gent que no beu hagi de fer-se càrrec de les cirrosis dels bebedors? Que potser l’alcohol no esta present a la majoria de baralles, al 40% dels accidents de transit (com la tele s’encarrega de recordar-nos constantment) i en molts comportaments agressius? Perquè em puc fotre 4 pintes sense que ningú m’estossegui, però si m’encenc una cigarreta em cauen 3.000€ de multa?
De debò, aquesta guerra contra els fumadors (no contra el tabac, que se segueix cultivant a Europa, i venent tranquilament a tot arreu= és ben absurda. I si t’ho pares a pensar, a l’Estat no li interessa que deixis de fumar. Perquè si fos cert que fumar escurça la vida (no pas més que conduir borratxu), resulta que aiat l’Estat haura de pagar les pensions durant molts mes anys i els serveis sanitaris durant molt més temps. I tot aixo sense els enormes ingressos que li cauen per cada paquet de tabac que comprem.
Bé, en fi, en un món hipòcrita suposo que demanar coherència està de més. Vaig a voltar per l’aeroport, a veure si em distrec una mica.
00:15 Per fi arribo a casa. Coi, quina calor al Metro! Ara toca desempaquetar-ho tot, i descansar de les vacances 🙂