Petit diari d’un catalanet a Escocia (X)
juliol 18, 2006
Dilluns, 17 de Juliol
12:15 Soc assegut en un banc del castell d’Edimburg. Suposo que es d’aquells llocs on has d’entrar malgrat es carissim: £10.30, i £3.00 extra si vols auriculars (es igual, ja em poso els meus d’auriculars tu!). Ostia, aquesta ciutat es casi mes cara que London, abans m’han clavat £9.00 per pujar al bus turistic.
Ara que ja fa dies que rondo per EScocia, i amb el coneixement que tinc de Gales i Anglaterra pel fet d’haver-hi viscut, ja fa una estoneta que em ronda una mena d’indignacio. M’agradaria trobar-me un d’aquests espanyols que s’entesten en negar no ja la pervivencia de la Nacio Catalana sino tambe la seva existencia en el temps. M’agradaria que m’expliques, de viva veu, que es el que diferencia (o mes facil encara, que caracteritza) les nacions anglesa, escocesa i galesa per tal que puguin ser considerades com a tals. Que em digues perque Escocia es sens dubte una Nacio orgullosa d’ella mateixa i en canvi Catalunya no mereix ser reconeguda com el que es.
Uix perdo, m’ha agafat un atac de catalanitis
Tornant a Escocia, doncs, avui torna a apretar la calor de valent. No haviem quedat que aqui plovia quasi a diari? En fi, avui passare el dia pasturant la ciutat (he d’aprofitar el bitllet del bus turistic) i dema piro cap a Glasgow, on ja tinc llit reservat.
14:00 Finalment m’he afartat del castell i he baixat caminant fins al centre de la ciutat. Tenia gana, aixi que m’he apropat a pillar una altra Cornish Pasty (si, acabare amb cara de Pasty, pero es que a Catalunya no se’n troben i aprofito ara que soc aqui) i he tirat cap uin parc a dinar. I ves per on, sembla un lloc molt popular perque esta plenissim de Brits dinant i prenent el sol solet.
18:20 Estic destrossat. Aixi que he tirat cap al Hostel i m’he apalancat a la gespa del parc de devant. Aqui no tenen placetes pero si que tenen parcs…
23:30 Ara vaig a dormir. Avui ha estat un dia bastant cansat .Ara al vespre m’he estat una estona assegut al parc, amb una cervesa, musica, cigarretes i els meus pensaments. De cop, m’he recordat que el dia 1 d’Agost fara un any que la Pusa no es amb mi. M’han comensat a espurnejar els ulls. Tranquiles llagrimes, no us preocupeu; veniu, sortiu i llisqueu avall que aquest cop no em controlare. Ho necessito… per ella.