Cap de setmana a Comadevaca
maig 2, 2006
Aquest cap de setmana he seguit el suggeriment de la gracienka i he marxat fora de la capital per deixar-li l’espai que necessita per sentir-s’hi tan a gustet 🙂 Així doncs, amb un company de Gràcia i una amiga hem anat a pasturar pel Pirineu. La darrera vegada que hi havia estat ho vaig passar una mica malament, així que tenia ganes de comprovar si el meu cos estava una mica més en forma o continuava afectat pel virus sofà.
La sortida va començar ben d’hora, ja que a 1/4 de 9 del matí del dissabte ens trobàvem amb en J. i, després de recollir la R., començavem a tirar cap a Queralbs. Arribats allà aparcàvem el cotxe, ens preparavem una mica i començavem l’ascensió cap al Refugi de Comadevaca seguint les Gorges del Freser. En pràcticament 4 hores salvàvem el desnivell de 900m. i arribem al refugi. Val a dir que quan de cop i volta s’obre devant teu la Vall de Comadevaca quedes impressionat. Mai hi havia estat, i em vaig parar una estona a contemplar tota aquella immensitat de Natura sense cap element humà que ho distorsionés. Bé doncs, finalment cap a quarts de 3 estàvem ja al refugi i dinavem.
A la tarda vam decidir pujar al Cim de Balandrau. La pujada se’m va fer una mica feixuga, el pit començava a notar l’alçada i el cos el cansament de tanta ascensió. Però poc a poc vam anar pujant fins que al final el vam coronar. Després de meravellar-nos per les vistes, menjar una mica, fer les fotos de rigor i recuperar l’al.lé vam tornar al refugi, on arribàvem tres hores després d’haver sortit.
Sopar, sobre-taula i a dormir, que el cos necessitava descans per encarar la jornada que ens esperava el dia següent: Pic de Torreneules i, si hi ha temps, Pic de l’Àliga.
Però ai, al matí del diumenge ja em notava ben cansat! De totes formes, un bon esmorzar i cap a 2/4 de 10 tornem-hi. Vam sortir ben animats a veure si aconseguiem pujar ràpid el Torreneules, i un cop allà decidir què feiem. Però malhauradament, els meus pulmons ja no rutllaven pas tan fins com el dia anterior i començava a notar molt seriosament la meva manca de fons per aquests esforços constants. La presència de neu tampoc ajudava massa ja que les meves sabates no s’hi adherien bé, i tampoc portava grampons. Així que aquest pic se’m va fer molt i molt difícil malgrat al final si, després de 3 hores vaig arribar-hi. Sense alè, amb un mal important al pit, però l’orgull ben alt.
L’altra foto imprescindible al Pic de Torreneules.
La meva sort fou que des de dalt estant vam veure arribar les núvols iamb ells la boira i vam decidir que ja n’hi havia prou, que no caliaarriscar-se inútilment i que allò més sensat era baixar cap al refugide pet, agafar els trastos i desfer les Gorges del Freser per arribaral cotxe i tornar cap a Gràcia. Dit i fet, a 2/4 de 7 arribàvem alcotxe després de cobrir el 1.600m. de desnivell negatiu des del Pic deTorreneules i a les 9 entràvem a Gràcia.
Les fotos, que en vaig fer un munt, les podeu trobar aquí.
Ja pots estar ben content, una bona excursió amb un molt bon dia. Les fotos han quedat de puta mare.
kamacuuuuuuuuuuuu ostres tu, si encara em faràs ràbia i tot, de lo wuapes que t’han quedat les fotus 😉