Dos models diferents
març 18, 2006
Ahir divendres era el dia de la "macro-entrompada", convocada via SMS i e-mails a tot l’Estat. A Barcelona, el nostre amic Clos va decidir que el millor era enviar-hi 350 agents de policia per a evitar-ho. I així va anar: disturbis, barricades i els veïns sense poder dormir.
En canvi, a Granada van decidir girar la truita i cedir un espai enorme per tal que els joves es poguessin reunir. Ho van anomenar "Festa de la Primavera", van posar-hi música, enviar-hi unitats sanitàries, i el resultat va ser una festa sense cap mena d’incident, i amb els veïns del centre de la ciutat dormint tranquilament.
Perquè en Clos no va saber girar-ne la truita i oferir, per exemple, l’espai del Fòrum per als joves que es volguessin reunir? Aix, són tantes les preguntes que li faria a aquest home si sabés que em respondria… 🙂
ACTUALITZACIO: Avui diumenge, llegint el diari, he trobat dos anàlisis que comparteixo plenament. Un provinent de Salvador Giner, i l’altre de’n Ferran Monegal.
Veient aquestes lamentables noticies dels “macrobotellóns” al nostre país, no puc evitar comparar els joves francesos amb els nostres joves.
Els primers aturen les universitats, les classes, i el pais sencer si cal, a fí de reivindicar uns drets laborals indiscutibles i amb la presió social com a arma que s’ha d’utilitzar.
Els segons, no estan motivats per res, ni tansols crec que siguin les ganes de divertir-se, senzillament un espectacle lamentable de com la joventut perd el temps, es fa malbé cap i cos, i no reivindica res.
Quan hem vist aquí una manifestació en contra del preu de la vivenda?? dels contractes “brossa”?? de la millora de l’educació?? d’alguna cosa positiva socialment?? no busqueu, perque no s’en han fet.
Això si, quedar al carrer per beure i emborratxar-se, ens fará tenir moltes millores. Segur que si.
Em sembla que és punt de reflexió, com a minim, com en tansols uns quilòmetres de diferència ens están donant una lliçó ( i no només a nosaltres, sino a tot Europa) de com s’han de fer les coses si en volem treure algo. Que després els joves no es queixin si no els agrada el que hi ha. La mateixa joventut ho vol així.