Dia internacional dels ingenus (o ingènues?)
març 8, 2006
Avui, 8 de març, apart de ser el dia després de la derrota del Xelsi a la Copa de Xampinyons és també el Dia Internacional de la Dona. Pel que veig, ve a ser l’hereu (hereva?) de l’antic Dia de la Dona Treballadora.
Sincerament, ho trobo una papanatada. Tots aquests que s’apressen a elogiar la igualtat entre sexes avui segur que estaràn a primera fila de qualsevol manifestació i/o marxa. Ho faràn sense vergonya, sense adonar-se que participen d’un acte que discrimina a la meitat de la població (la masculina, s’entén). I ens voldràn vendre que la discriminació és dolenta, però en canvi la discriminació positiva és fabulosa, necessària i im-pres-cin-di-ble!. També demanen que per llei s’obligui a la paritat en les llistes electorals, a les empreses, als comitès… vaja, suposo que a tot arreu excepte als lavabos (curiosament, allà on més ens assemblem tots -asseguts a la tassa, em refereixo- és on ens separen vulguis o no).
Aquí volia arribar. Trobo especiament lamentable que es creïn lleis que obligui a la paritat en la vida política i/o empresarial per-se. És que no confien en la capacitat natural de la dona per a arribar al mateix lloc (o més enllà) que els homes? És que les dones no han demostrat durant tota la Història ser més fortes i decidides que els homes? És que clar, com que pobretes elles soles no hi arriben cal fer-li’s lleis que les ajudin? Que les tracten d’imbècils o què? I el que és més greu, té més importància tenir òrgans reproductors femenins que cervell? No vulnera totes les lleis el fet que per ser dona ja tinguis un avantatge que un home no té?
I les dones, no s’adonen que de nou se les tracta diferent només per tenir dos pits en comptes d’un cervell? Que cal valorar a tothom en funció de què diu o fa i no de com és externament? I no, elles (algunes, no vull generalitzar) tan contentes de tenir un dia propi, com qualsevol altre gremi de la ciutat.
En fi, a vegades em sento un marcianu 🙂