Som una nació
febrer 19, 2006
Sincerament no pensava pas que la manifestació fos tan i tanmultitudinària. És més, la meva intenció inicial era la de no anar-hi,però finalment vaig canviar d’opinió i m’hi vaig plantar amb la càmarafotogràfica.
El meu gran dubte era saber realment quanta gent hihavia. Al cap de poc d’iniciar-se la manifestació ja em vaig adonar quesegurament la xifra màgica del milió de persones al carrer seria dita.Com a quasi totes les manifestacions que es fan ara, en què sense capmena de vergonya s’inflen les xifres. Així doncs, estava impacient perveure com els de contrastant.net ho comptabilitzaven.
Així doncs,és molt interessant veure les dades de contrastant.net per fer-nos unaidea no ja tant de la gent que realment hi havia, sinó de la comparacióamb altres manifestacions on ells també han comptat els assistents.Veiem-ho:
- Som una nació i tenim el dret de decidir (18 de Febrer 2006): Màxim de
70.286 (parcial)81.286. - Manifestació contra ETA per la mort d’Ernest Lluch: Màxim de 108.360.
- Manifestació contra el PHN a BCN, el 25 de Febrer: Màxim de 39.513.
- 11 de Setembre de 1977: 266.689 (estimatiu).
- Manifestació el 20-J de 2002, per la Vaga General: màxim de 95.985 assistents.
Finalment, només dir que hi havia gent amb molta imaginació, i sinó mireu algunes fotos:
La resta de les fotos les teniu aquí.
Hola greips,
Contesto en el teu blog, i en el NOSTRE idioma al que suggeries al teu comentari del meu blog.
El lema de la mani era “Som una nació i tenim el dret a decidir” i no només “Tenim dret a decidir” com deies tu.
Soc català de naixement i de sentiment i demòcrata fins a la medul·la. Només donava un punt de vista de la poca visió que s’ha de tenir per barrejar conceptes i confondre a la gent. Un Estatut és un pacte a dos, ens agradi o no. Si el que es demana és la independència, el dret a decidir ser una nació, que així sigui. És en aquest cas quan l’Estatut NO HA DE SORTIR al contingut del manifest.
Només això.
Salut i bon blog.