Rebelió a la Granja
febrer 2, 2006
Vaig conèixer G. Orwell de casualitat buscant llibres que parléssin de Catalunya a Amazon.com. Em va sobtar el títol: Homage to Catalonia, i el vaig comprar. El llibre em va impressionar molt i el vaig llegir robant-li hores al son. Quan el vaig acabar, el primer pensament que vaig tenir va ser "Ara entenc perquè l’avi no volia parlar mai de la Guerra Civil".
Aquell llibre va despertar en mi la curiositat per saber què va passar realment la Guerra Civil, i el següent llibre que em vaig comprar va ser For whom the bell tolls, d’E. Hemingway (un altre llibre imprescindible). Des d’aleshores, tota la literatura relacionada amb aquella època tan dura que m’ha caigut a les mans l’he devorat. I, lamentablement, cada cop entenc menys què va passar realment… però cada cop tinc més clar que la repressió després de la guerra havia de ser brutal per a eliminar, com efectivament va eliminar, qualsevol vestigi de la revolució començada i els seus ideòlegs e impulsors (els que el Partit Comunista va deixar vius, concretament).
Però bé, tot això venia pel fet que m’acabo de llegir Rebelió a la Granja, una crítica ferotge al comunisme que encarnava Stalin (i jo hi afegiria, també, en Mao).Novel.la que més aviat sembla un conte (perdona George, però per mi 130paginetes no són una novel.la), relata com els animals d’una granja essubleven contra el seu amo humà i el foragiten, creant a continuacióuna comuna on tots els animals són iguals. Però mica a mica aquestideal es va desviant fins que… (no explicaré el final, no).
I el fet que m’hagi recordat de Homenatge a Catalunya és perquè segons sembla, fou el comportament dels nostrescomunistes a la Guerra Civil el que va plantar la llavor del’anti-totalitarisme obrer/proletari en ell. Resulta curiós, peròtan ell com diversos autors sostenen que, de fet, Rússia ja havia decidit quepreferia en Paquituinstal.lat a la nostra península abans que una victòria popular queobrís les portes a una vertadera revolució anarquista i esdevingués unperillós precedent a Europa (i al món). Coses de la política, segons aquesta línea d’investigació (jeje Acebes) es van dedicar a destruïr l’anarquisme per finalment entregar la península als feixistes.