Neu!
octubre 24, 2005
Malgrat avui tot el cos em fa mal (tret potser de les orelles), hed’admetre que pujar tan amunt ha estat una boníssima experiència apartd’una empenta a la meva auto-estima 🙂 Havia quedat amb un grup degent per passar el cap de setmana caminant per l’alta muntanya i nome’n penedeixo gens.
Heus aquí el resum del meu bateig en alta muntanya:
Dissabte:
Havíem quedat a les 8 del matí a Fabra i Puig, però fins passades les 9 no vam marxar. Posàrem la directa cap a Ulldeter (2.393m), i cap a les 12 ja hi érem. Descarregar maletes, assegurar-nos la reserva i decidir on pujàvem: el Pic de Bastiments(2.881m), via Coll de la Marrana. Dit i fet, comencem a caminar capamunt. Per ser sincers, al cap de 20 minuts jo ja estava destrossat :-)Però res, si estava allà era per aconseguir-ho, així que calia apretarles dents i tirar endavant. Crec que mai fins dissabte havia notataquest mal als pulmons de quan no tens prou aire per donar-li força alteu cos. La pujada per mi va ser molt dura, creia que no hoaconseguiria. Arribar al Coll de la Marrana ja va ser un èxit, peròquedava el tram final: arribar al Pic de Bastiments. Així que poc a pocvaig seguir pujant i al final ho vaig aconseguir! He d’admentre quevaig arribar en el grupet final, però vaig arribar! Després ja fou mésfàcil, ja que només calia baixar. Això si: si de pujada em feien malels pulmons per l’alçada i la incapacitat per agafar prou oxígen, debaixada em feien mal les cames de la força que calia fer per noembalar-se massa.
Un cop al refugi, tot era bon humor i previsions per al dia següent. Ens van donar de sopar (molt bo!), vam estar de xerrameca i a les 11 tots al llit, que al dia següent tocava pujar el Pic de la Dona (2.702m) en cas de mal temps, o el Pic de l’Infern si feia bo. A mi, personalment, això del Pic de l’Infern ja em feia por només pel nom 😉
Diumenge:
Ens vam llevar amb pluja, i amb la sorpresa que els pics es veient tots nevats. Per tant, després de treure’ns les lleganyes i esmorzar vam optar pel pla B. Quan estàvem a punt de sortir vam adonar-nos que el gos d’un dels del grup havia desaparegut i vam decidir partir-nos en dos grups: uns vam anar cap al Pic de la Dona i els altres van tornar a pujar al Pic de Bastiments buscant el gos (suposàvem que havia marxat amb un grup de gent que hi anava). De fet, el Pic de la Dona havia de ser més senzill, però de pujada ens va agafar boira i neu i, sincerament, feia un fred que pelava que combinat amb que la visibilitat era d’allò més reduïda a mi m’ho feia realment difícil. Però gràcies al GPS vam poder-nos orientar i arribar-hi. Això si, el dolor als pulmons, el creure que no arribaria i el mal de cames al baixar persistia! 🙂
Després vam trobar-nos tots de nou… i el gos continuava sense aparèixer. Com que allà no hi podiem fer res vam decidir tornar a Barcelona. Però quan estàvem a Setcases dinant, vam rebre la trucada del refugi dient que el gos havia aparegut!
Després de dinar, i ja amb el gos, vam enfilar cap a Barcelona. Arribava a casa a quarts de 8, destrossat però content 🙂
Les fotos, les podeu veure a Flickr.
ostres, noi, que fort que estàs últimament!!
Jo dels llocs que esmentes, només he estat en un d’ells (fabra i puig) o sigui que em començaré a posar les piles, perquè aquestes fotos fan molta enveja 🙂
Apa,salut!