Sense claus
octubre 11, 2005
Quan divendres a la nit, sopant en un restaurant, em vaig adonar que m’havia deixat les claus de casa i no podia entrar vaig pensar: "tranquil, truques a un manyà i segur que s’arregla fàcilment". De fet, fa uns anys ja em va passar i el manyà va tardar exactament 10 segons en obrir la porta (si, ja ho sé… mal rotllo). Així que al tornar a casa vaig trucar al 11888 i em van enviar un manyà.
Vaig esperar exactament una hora, i quan va arribar vaig tenir el primer ensurt: obrir la porta costava 240€ (40.000 peles)!!. A aquella hora de la matinada no tenia ganes ni de discutir ni de dormir al carrer, així que no em va quedar més remei que acceptar-ho. Però ai làs!, quan va intentar obrir-la no va poder i amb els cops que li va donar a la porta va despertar tot el veïnat. Al cap d’un moment va aparèixer el president de l’escala (viu al pis de sobre) i ell i el manyà van començar a discutir. Amb el soroll, també va baixar un altre veí que s’ho mirava tot de forma sorneguera.
La meva situació era delicada: per una banda tenia al president de l’escala enfadadíssim amb el manyà pel soroll que estava fent i acusant-lo de no ser un professional (fet en el que jo començava a mostrar-me d’acord); per l’altra banda, la meva cartera es queixava pel preu que em volien cobrar; i per l’altra, jo no volia tenir un problema a l’escala amb el president. Però el clímax va ser quan el president va decidir trucar a la Guàrdia Urbana per denunciar el soroll!!! Així que vaig pujar a parlar amb ell, li vaig demanar que no truqués i si sabia d’algún manyà de confiança, ja que el que m’estava ajudant em deia que calia foradar la porta per aconseguirentrar. Em va donar un nou número de telèfon, li vaig donar les gràciesper res al que m’havien enviat des del 11888 i li vaig dir que ja podiamarxar (previ pagament de 40€ en concepte de trasllat).
Al cap de 10 minuts tenia el nou manyà a la porta de casa. Quina diferència! En 2 minuts, ja tenia la porta oberta (sense foradar ni res). Jo aquí vaig veure el Cel, i encara més quan em va cobrar: 80€! És a dir, 1/3 part del que em volia cobrar l’altre!
Total, que pràcticament 2 hores després d’arribar a casa i trucar al 11888 havia aconseguit entrar, pel mòdic preu de 120€ (comptant els dos manyàs). I, el més important, havia aconseguit restablir la pau veïnal amb el president de l’escala.
El primer que vaig fer el dia següent va ser donar una còpia de les claus a algú de confiança. Sé que ho hauria d’haver fet abans, però és d’aquelles coses que vas deixant per a després i al final no fas.
Ei, bona història de terror. Ja m’imagino la teva escala de veïns igual que a La Comunidad… Terrorífic. De totes maneres, quan hi hagi el Casal de Joves podrien habilitar una sala pels joves de les claus perdudes perquè això és un clàssic. El millor, deixar una copia de les claus a casa dels pares. 🙂
i no has provat d’entrar a través de la finestra o el terrat d’algun veí?
jo un cop em vaig deixar les claus i vaig anar al veí del costat, vaig saltar al terrat de casa meva i del terrat em vaig despenjar al balcó del pis de baix que dona a la meva habitació i on m’havia deixat la finestra oberta :p
Tot per no pagar un manyà! 😀 hi ha els que preferim possar en perill la nostre vida per tacanyeria 🙂