Marranejant amb el maquinari
setembre 28, 2005
Fa uns dies, el servidor de la meva xarxa casolana va començar a fer el ruc. Al principi feia molt de soroll i al cap de poc va començar a fallar, primer el control anti-spam (que va provocar que perdés varis correus, i no sé ben bé quins!), després la xarxa a nivell general (deixava de funcionar la targeta). Per evitar mals majors, el vaig apagar i configurar l’estació de treball per tal que anés directe al router i s’oblidés del servidor d’arxius, email, dhcp, samba, etc. Un contratemps, però com que sóc mandrós de mena ho preferia a no pas haver de barallar-me amb un ordinador vell que es vol jubilar 😉
Ahir, però, vaig tenir una estona lliure i vaig decidir-me a obrir el PC a veure què li passava. Jo sóc poc de maquinari (sempre que puc m’escaquejo de tocar hardware), però com que és el meu servidor doncs… em tocava. Ràpidament vaig veure on estava el problemo: el ventilador del processador estava brut com una mala cosa! Osti, mai havia vist un ventilador amb tanta pols acumulada! (Hauria d’haver fet una foto primer al ventilador i després a la quantitat de pols que en vaig arribar a treure, d’allà dins!) D’aquí venia el soroll, i probablement el processador es sobre-escalfava i provocava les anades d’olla
del pc.Bé, doncs el vaig desmontar i netejar a consciència, el vaig tornar a montar i… el pc no es volia engegar! Arrgh! De fet, sí que engegava, però pitava com un desesperat sense ni tal sols enviar la senyal a la pantalla. (NOTA MENTAL: els ordinadors antics, si els pares pot ser que després no engeguin, així que no paris cap servidor a no ser que sigui totalment imprescindible!). Cosa del processador no era, ja que estava ben montat. Així que vaig començar a desmontar peces i al final vaig adonar-me que, canviant la RAM d’"eslot" tot tornava a rutllar. Vaig aprofitar l’avinentesa per a treure-li la targeta de so, que realment no li fa cap mena de falta, i una Wireless que tampoc utilitzava per a res i en algún moment donat em podria comprometre el servidor.
Bé, en definitiva, ja torno a tenir el servidor en marxa i funcionant perfectament. Jo ja començava a pensar que me n’hauria de comprar un altre, o sigui que tot això que de moment m’estalvio.
Ara cal que em recordi de fer còpia de seguretat de la configuració, ja que tots sabem que quan una cosa comença a fallar… malament! Com se’m mori el disc dur, aniré apanyat! A veure si aquest vespre amb un senzill rsync puc automatitzar la còpia cap algún altre lloc, ja us explicaré.
si dius que el teu estava brut és perquè no vas veure el que tenia jo… es movia a 5 per hora de tanta ronya acumulada!
maleïts cadàvers d’àcars!! 🙂