El control de les comunicacions (II)
juliol 15, 2005
Seguint amb el post de l’altre dia, amb un exemple pretenc demostrar que el suposat control de les comunicacions no és possible i que, per tant, l’autèntica raó per a controlar-nos ha de ser una altra.
Imaginem que tinc un portàtil (A) equipat amb GNU/Linux. En aquest ordinador hi tinc montat el meu propi servidor de correu (postfix+qpopper, p.e.), fet que em permet enviar i rebre correus sense necessitat de passar pel meu ISP o cap altre ordinador. Suposem també que tinc configurat un domini a dyndns.org de forma que apunta cap a la meva IP dinàmica. Imaginem que, en el colmo de la meva paranoia, he configurat el syslog per tal que no enregistri cap log amb les activitats del correu. I, per acabar, suposem també que disposo de GnuPG per a encriptar els correus que envio, i desencriptar els que rebo. Així doncs, tinc un servidor de correu SMTP i POP3 sota el meu control total sense que ningú pugui saber a qui envio correus ni desxifrar-ne el contingut i que, a més, no guarda cap registre de les seves activitats.
Imaginem que un amic meu té un ordinador amb una configuració similar (B),és a dir, disposa de servei SMTP i POP3 que tampoc en guardaregistres, i disposa de GnuPG.Bé doncs, si jo li envio un correu des del meu ordinador (A) encriptatamb GnuPG, aquest arribarà directament al seu (B) sense passar per capISP i li entregarà el correu. Com que ambdós ho tenim configurat deforma que no en quedin registres, no hi haurà forma de demostrar queaquest correu s’ha enviat i rebut. I, a més, en cas que algú estigui esnifant la meva IP els correus han estat enviats encriptats de formaque es fa impossible saber-ne el contingut.
Però compliquem encara més les coses. Com que, efectivament, tincsospites que algú està controlant el tràfic de la meva IP, surto alcarrer amb una targeta inalàmbrica i em conecto de forma anònima aqualsevol de les xarxes wifi obertes que hi ha. D’aquesta forma acabode burlar el meu espia particular. O en cas de no trobar cap xarxawifi, me’n puc anar a un cibercafè i fer servir la seva xarxa.
Com es veu, és absolutament ineficaç guardar un registre dels correusque s’envien i es reben, bàsicament perquè no cal passar per cap ISPper enviar-los. És la gran diferència amb el servei postal, on unorganisme centralitza tots els enviaments.
Per tant, la raó per la qual la UE vulgui emmagatzemar els registres decorreus ha de ser una altra que la oficial. És massa fàcil burlaraquesta norma com perquè els responsables policials no ho haginadvertit, i els responsables polítics no ho hagin entès.
Ens volen donar gat per llebre. I em preocupa de quina naturalesa és el gat.
NOTES
- El cost econòmic del software per aquesta configuració és 0, i elcost en temps no superior a les 2 hores entre instal.lar el sistemaoperatiu, configurar els quatre paràmetres i posar-lo en marxa.
- Aquest exemple està basat en una configuració mitjançantGNU/Linux. Òbviament, imagino que també es podria fer sense dificultatsen d’altres plataformes.
- Tot el software utilitzat és perfectament legal i el seu úss’ajusta a les Condicions d’Ús de cada un d’ells i, per tant, no escomet cap il.legalitat en cap moment.
El q volen vendre és un Echelon 2 amb versió europea i molt més dura, per a mi aquesta és la sensació que respiro.
El problema és q la gran majoria de gent no té els conceptes que tens tu sobre Linux i això no deixa der ser un problema.