Aquesta quarta sessió ha estat més accidentada, doncs ens ha costat molt posar-nos i s’ha interromput un parell de vegades. Finalment hem pogut completar-la quan el meu fill m’ho ha demanat (“fa molts dies que no juguem a l’historia del Potito!”) i per sort no ens hem entrebancat més fins acabar-la.

Avui tenim representada la Princesa Aina
(més…)
octubre 12, 2016
Han hagut de passar uns quants dies fins que ens hem pogut asseure de nou per jugar. La veritat es que el meu fill gran m’ho ha demanat un parell de cops i no he hagut de perseguir-lo, així que li deu agradar. Per aquesta partida tornem a estar sols però recuperarem un petit acompanyant i també introduirem un nou personatge creat per la meva dona.

L’àvia Griselda i el Pardalet.
(més…)
juliol 18, 2016
Per la segona partida ja ens hem retrobat amb la princesa i li hem explicat les aventures viscudes. Els dos aventurers han agafat el camí cap a les muntanyes i en Potito s’ha servit de la seva habilitat per convertir-se en gegant i així dur sobre les espatlles a la princesa per arribar-hi abans.
(més…)
juliol 12, 2016
L’ocasió ha arribat estant només amb el meu fill (la princesa dormia plàcidament) i he decidit que li ensenyaria com aniria el sistema dels daus. Per situar-nos he col·locat el mapa al nostre costat i ell m’ha demanat posar on estava i ha dibuixat un gran arbre prop del castell que s’ha convertit en “el Pi Gegant de la Princesa”, ja que estava a la vora del seu castell. Resulta que és un arbre màgic on hi viuen un munt de bestioles entre les seves branques i fulles (en especial ocells i esquirols).

Aquí podem veure on ha aparegut el Pi Gegant al costat del Castell de la Princesa.
(més…)
juliol 11, 2016
Ja fa uns anys que em vaig trobar amb un parell d’articles de pares que iniciaven els seus fills als jocs de rol (un d’ell el podeu llegir aquí i l’altre sóc incapaç de retrobar-lo: el pare relatava com la filla escollia jugar amb una bruixa i sortejava amb unes decisions força memorables les dificultats que es trobava).
(més…)
juliol 10, 2016
El Kirin (en japonès: 麒麟) és una de les criatures més poderoses que es poden trobar. Se’l descriu con un animal situat entre el cavall i el cérvol, amb una llustrosa cabellera, amb banyes (generalment una o dues, i que en la femella no acostumen a apareixen), amb cua de bou o de cavall i que té el cos recobert d’escates.
Continue Reading març 13, 2009
El Katakirauwa (en japonès: 片耳豚) o Utakirauwa és l’esperit d’un lletó amb una sola orella i sense ombra. Poden robar l’ànima d’un humà passant entre les seves cames.
març 7, 2009
El Kashanbo o Kashabo (en japonès: カシャンボ ó カシャボ) és un estrany Youkai que viatja com si fos un sacerdot en peregrinatge, duent inclòs bates y robes similars de color blau. Són de la mida d’un nen de sis o set anys, amb caps com brots o poncelles de rosella.
Es diu que deixen petjades palmípedes i a vegades llencen còdols a cases que es troben en
la seva ruta, així els habitants saben que els Kashanbo estan emigrant i l’hivern avança correctament.
A vegades un Kashanbo vagarà fins una casa habitada i demanarà quedar-se allà, i mentre que al principi sembla que no provoqui gens de mal, li agrada fer bromes i trapelleries. Si se l’enfureix o s’ofèn pot foragitar els cavalls i causar malalties al bestiar amb la seva saliva.
Segons llegendes locals en les prefectures de Wakayama i Mie, l’origen d’aquest Youkai podria torbar-se en els Kappa, que quan transcorre la tardor inicien el camí cap a les muntanyes on passaran l’hivern; o podria tractar-se d’un Kappa que ha sobreviscut a un hivern a les muntanyes, allunyat dels rius, i s’ha acabat transformant.
març 6, 2009
El Kappa (en japonès: 河童) és un petit diable aquàtic força cèlebre. El seu aspecte és similar a una granota de la mida d’un nen, amb escates de color verd que varien fins al groc o al blau. Segons la descripció es compara la seva cara amb la d’un simi o la d’una tortuga, ja que té un bec semblant.
El tret més característic és una depressió al cap damunt del crani i rodejada de cabells. Dins d’aquesta depressió, els Kappa duen aigua quan surten a terra ferma, i si per algun motiu la perdessin, primer es trobarien dèbils, després quedarien immòbils i finalment moririen.
Continue Reading març 5, 2009
La Kerakeraonna (en japonès: 倩兮女 ó けらけら女) s’anomena així pel so del riure que sempre l’acompanya.
El seu aspecte correspon al d’una dona de mitjana edat, amb trets exagerats, com podria ser un gran cap, ser gegant o anar vestida de manera extravertida.
Continue Reading març 4, 2009
Previous Posts