'Cultura japonesa'
Els Karasutengu (en japonès: 鴉天狗) són una espècie de tengu més gran i bel·ligerant. El seu cap i les seves ales són de corb, d’un negre profund. Porten armadures i vestits antics i uns ventalls més grans que els seus parents. Actuen de manera més violenta, ja que són portadors, moltes vegades, de males noticies i guerres, ja que es dediquen a fer caure a mals governants i acompanyen en alguns casos als herois revolucionaris que busquen justícia. També acompanyen i assisteixen a un Daitengu, qui els dirigeix.
gener 30th, 2009
Un Daitengu (en japonès: 大天狗) és un tengu que ha viscut més de mil anys. La seva pell s’ha tornat més lluent, té el nas molt més llarg i el pèl i les plomes són blanques com la neu. També són més grans i molt més forts que cap dels altres tengu. Degut a tots els anys viscuts, es tornen més solitaris i meditatius.
gener 29th, 2009
Els Tengu (en japonès: 天狗) són uns dels youkai més cèlebres i àmpliament representats. Són coneguts també amb altres nom com poden ser Guhin (en japonés: 狗賓), Yamabito (en japonès: 山人, que significa ermità), Yama no Kami (en japonès: 山の神, que significa esperit de la muntanya) o Kotengu (en japonès: 小天狗, el petit tengu, en referencia al Daitengu o gran tengu).
gener 28th, 2009
El Kasa-obake (en japonès: 傘お化け), també anomenat Karakasa (en japonès: 唐傘) o simplement Kasabake (en japonès傘化け), és un dels Tsukumogami més coneguts. Es tracta d’un paraigües inofensiu amb un sol ull i que porta una geta (una típica sandàlia de fusta) calçada al seu mànec.
Es dediquen a passejar durant els dies de pluja i a espantar a la gent, però sempre de manera divertida, ja que és molt juganer. També poden arribar a provocar malsons només mirant a la gent mentre dorm.
abril 30th, 2008
Un Chochinobake (en japonès: 提灯お化け) es crea quan una llanterna de paper atrapa una de les múltiples criatures fantasmals que es manifesten sovint durant les fosques nits. Llavors, el que havia estat un innocent utensili es transforma: li apareixen un o dos ulls, li creix una mata de pèl i el paper s’estripa formant una horripilant boca.
març 7th, 2008
Els Bakezouri (en japonès: 化け草履) són unes velles sandàlies que han vist passar molts kilometres i durant molt de temps sota uns peus humans. Com la resta dels Tsukumogami, finalment han agafat vida pròpia i corren per si mateixes tranquilament per les nits.
març 6th, 2008
Els Tsukumogami (en japonès: 付喪神) són coses velles que han obtingut vida i personalitat pròpia. La tradició diu que quan un objecte compleix el seu 100è aniversari obté vida pròpia, per aquest fet hi ha molta gent que tira els seus objectes tot just abans de que es compleixi aquesta data per por al que pugui succeir.
Quan l’objecte finalment acaba obtenint vida pròpia, es troba abandonat i ple de rancor cap a aquelles persones que l’han abandonat, considerant-les malgastadores. Tot i això no son criatures malvades, encara que si que els agrada la diversió i no es privaran de fer bromes.
Qualsevol objecte pot acabar convertint-se en un Tsukomogami, el qual es veurà transformat: adquirirà rostre i possiblement alguna extremitat. Alguns dels més característics han adquirit un nom que els defineix, són: Chochinobake, Bakezouri i Kasa o-bake.
març 5th, 2008
La Dodomeki (en japonès: 百々目鬼) és tracta d’un esperit femení que apareix a la mort d’un lladre. Viu a la perifèria de les ciutats i es dedica a absorbir amb les mans els diners robats per altres lladres.
Les monedes que ha absorbit apareixen en els seus braços i mans amb forma d’ulls d’ocell, coneixent-la així com el dimoni amb centenars d’ulls. D’aquesta manera es dedica a espantar als vianants: arremangant-se per mostrar els seus espantosos braços.
Sobre la història d’aquest yōkai es poden fer alguns comentaris addicionals. El seu origen es remunta al període Edo (1603-1867) on la llegenda es relaciona amb dos conceptes que podrien ser les fonts originàries: “Ull d’ocell” era el nom que es donava a un tipus de moneda foradada i els lladres de l’època portaven tatuats ulls d’ocells en els seus avantbraços.
març 4th, 2008
En Gozuki (en japonès: 牛頭鬼) és un dimoni amb cap de vaca i en Mezuki (en japonès: 馬頭鬼) és un dimoni amb cap de cavall. Són dues criatures enormes, amb una forta musculació i uns rostres plens de ràbia.
Es dediquen a guardar les portes de l’infern, ja que amb el seu aspecte s’asseguren de que cap ànima pecadora pensi en voler escapar per caure en les seves mans.
desembre 22nd, 2006
La Datsueba (en japonès: 奪衣婆) és una dimoni femení que viu en la ribera del riu de les tres cruïlles, Sanzu no Kawa (en japonès: 三途の川). S’encarrega de prendre la roba als morts que hi arribaven per anar a l’altre món i li donava a un dimoni masculí que la penjava en una branca d’un arbre. Aquest altre dimoni mesurava la inclinació de la branca, la que determinava les ofenses que havia comés el mort.
També es menciona, que en els casos que el mort no tenia roba, els hi arranca la pell. Una pell que els hi a entregat en el moment del seu naixement, doncs s’encarrega de donar-la als humans. Per tant, no només és una criatura de la mort, sinó també de la vida.
Ella també apareix en un Monogatari de l’era Muromachi anomenat Tengu no dairi (en japonès: 天狗の内裏).
desembre 20th, 2006
Next Posts
Previous Posts