Messies Zuckerberg, una interpretació bíblica de ‘The Social Network’
Creuar paraules clau com Zuckerberg, Fincher i Facebook és una combinació guanyadora d’entrada. No obstant, demostrar la força de les xarxes socials i explicar l’impacte del 2.0 en una pel·lícula per a tots els públics no és gens fàcil. El fundador de la principal xarxa social del món ha aconseguit una teranyina de 500 milions de persones (500 milions de “cretins que confien en mi”, segons les seves pròpies paraules). El paradigme de la comunicació, no obstant, és un camí ple d’obstacles, de sentiments reprimits, de frustracions i de demandes judicials reflectits a la perfecció per un fantàstic Jesse Eisenberg i que té un bon contrapunt en Andrew Garfield (el nou Spiderman 4).
Per què estem disposats a que envaeixin la nostra privacitat? Vouyerisme? Necessitat d’establir una xarxa molt més àmplia que la que ens ofereix la vida quotidiana? Moltes preguntes a respondre per a una pel·lícula que converteix Harvard en l’epicentre de l’explosió d’impossibles prediccions futures.
No obstant, m’ha interessat comprovar com alguns missatges d’aquesta pel·lícula no queden tan amagats com sembla. I les creences no estan tan difoses com semblen.
Així, considerem que el David Fincher de ‘Seven’ no està tan allunyat però al de ‘The Social Network’. En ambdues cintes es destil·la el sentiment religiós. Si a a la primera, Kevin Spacey encarna un Javhé castigador (Antic Testament) en Patrick Barnett, a la cinta més actual, Eisenberg és una espècie de Messies (Nou Testament).
En aquesta paràbola messiànica, Eduardo Saverine, el primer soci de Zuckerberg, encarna a un Joan Baptista, predicador tecnològic, que acaba ‘decapitalitzat’ en els percentatges accionarials d’una empresa que no va trigar gaires anys en aconseguir més d’un milió de fans en tot el món. (Mateu 14, 1-12)
Sean Parker, fundador de Napster, encarna el costat fosc del negoci 2.0. Brillantment interpretat per Justin Timberlake, la seva visió vertiginosa i privilegiada de la realitat és la veritable tentació del diable a Jesucrist en el desert. En aquest cas, canvíem Palestina per una discoteca i les temptacions venen en forma de dòlars i models de Victoria’s Secret. (Mateu 4:1-11)
Algú s’aposta que la Jerusalem que trepitja el Messies no és la moderna Califòrnia a la que Zuckerberg es trasllada per acabar de fer triomfar el seu floreixent negoci? Harvard és Natzaret que veu l’inici d’aquest nou profeta, d’aquest nou ungit, però Facebook conquereix la costa oest: Hossana! i l’establishment universitari benneix aquesta entrada triomfal. (Mateu 21:1-11).
No són els seus companys d’habitació d’Harvard els deixebles i apòstols que el van seguint en aquesta història de bytes? No és l’absència de la figura paterna (i materna, cal dir-ho) rellevant igual que ho va ser l’absència bíblica d’un pare biològic? No són els fariseus els moderns i atlètics germans (Camero y Tyler) Winklevoss?
Una a una la religió Facebook s’imposa. Han passat altres profetes: des de Bill Gates (La finestra com a porta d’entrada al Cel) a Steve Jobs (la temptadora poma d’Adam i Eva). Per què creure’ns ara a Zuckerberg? Les notícies, els miracles i la transformació dels pans i els peixos es van transmetre boca-orella i la xarxa esdevé aquesta mateix metàfora. Moderns però alhora retornant al més bàsic de la comunicació i, perquè no dir-ho, a la fe que hem perdut en els déus però que actualment encarna la tecnologia.
PD: Després d’una anàlisi religiosa d’un agnòstic com jo, us mereixeu una mica de diversió. Paral·lelament anava construint aquest article vaig gaudir d’un conjunt de vídeos que són paròdies sobre ‘The Social Network’. N’he fet una recopil·lació perquè tingueu una lectura més entretinguda: [+] ‘THE SOCIAL NETWORK’ PROVOCA UNA ALLAU DE PARÒDIES
Leave a Reply