Assajos sobre la realitat

Una de les darreres campanyes publicitàries de Vodafone ha causat certa polèmica en el món dels invents després de seguir difonent una de les llegendes urbanes més exteses amb l’invent del telèfon. Segons Vodafone, Alexander Graham Bell va ser l’inventor del telèfon i així es mostra en la seva campanya, que pretén unir el vell invent amb les noves tendències d’aquest aparell. La veritat, però és que l’autèntic inventor fou l’italià Antonio Santi Giuseppe Meucci, nascut a Florència l’any 1808. No obstant, aquest petit detall no és l’únic que sembla que Vodafone passa per alt.

Graham Bell no va ser el primer que va inventar el telèfon però sí el primer en patentar-lo. Concretament en el 1876, 29 anys després del seu naixement. Vodafone, però, ens mostra un home gran en comptes d’un home que no arribaria als trenta anys.

Filant prim potser no es tractaria d’un error però aquest spot m’ha fet reflexionar sobre  les imatges que ens queden dels inventors i, en general, dels artistes. Mentre de Bell ens queda aquesta imatge d’home octogenari, trobem desenes de referències en el mateix sentit.

Leonardo, un home bell del Renaixement
Tres cents anys enrere, un altre geni passava a la història com un dels artistes més importants de la història de la Humanitat: Leonardo da Vinci. Els seus contemporanis descriuen a Leonardo com un home de llarga cabellera fosca i rostre bell i harmoniós, segons ens explica Carlo Vecce en la seva biografia sobre l’artista. El cert però, és que la imatge de Leonardo és la d’aquell ancià venerable que el pas del temps havia deixat amb una barba i uns cabells tan blancs que ens recorden la saviesa a ‘l’Escola d’Atenes’ que Rafael va realitzar a les estances del Vaticà i que l’acosten a l’arquetip platònic.

L’evolucionisme té una edat
Com no hi ha dos sense tres, passant per Bell fins Leonardo, arribem a Charles Darwin, un altre geni del seu temps, la imatge del qual ens mostra un home gran i savi però immortalitzat amb la seva llarga barba en la caricatura de l’Anís del Mono.

No sé ben bé que fa que sovint recordem els genis antics amb les seves fisonomies més arrugades mentre els temps presents són una cursa constant de botox, estiraments facials i altres enginyeries plàstiques. Resulta curiós que la maquinària cultural postmoderna es dediqui a bombardejar el nostre imaginari amb icones com les de Bell, Leonardo o Darwin mentre el món occidental segueix sense acceptar l’arruga i la senectut en general.

~ by assajos on 7 gener 2009. Tagged: bell, darwin, leonardo, meucci, vodafone