Jordi Boixaderas o com morir dos cops en menys de dos mesos
El cor de la ciutat, el culebrot interminable de TV3 ha acabat una nova temporada amb moltes sorpreses i nous assassins. Des de Gràcia ja sabem que no ens podem refiar de la gent de Sants… que comencen copiant la Festa Major i t’acaben tirant la dona per la finestra, veritat David Peris? Bromes a part, deixeu-me però que faci un parell d’incisos que m’han sorprès enguany. D’entrada, admirable la fortalesa física d’un dels actors clàssics d’aquestes sèries, en Jordi Boixaderas, que sorprenentment en menys de dos mesos l’ha palmat dos cops, una vegada a Ventdelplà i, l’altre, a El Cor de la Ciutat.
A la sèrie rodada a Breda, s’entén que aquest actoràs passés a millor vida si a cada capítol havia d’escoltar la banda sonora que canta en Gerard Quintana, un hit ensucrat que no pot agradar ni a les padrines de l’Empordà. Al Cor, més d’un haguéssim esperat un major recorregut d’aquest actor que va començar a aparèixer en els culebrots de ‘la nostra’ l’any 1994 fent el paper de l’oncle homosexual d’un dels protagonistes, la qual cosa començava a dibuixar la normalitat del col·lectiu gai a Catalunya.
Més frepats que amb les morts d’en Boixaderas, molts ens vam quedar ahir amb les paraules d’angoixa, indignació i desesperació d’un altre bon actor (gracienc, a més a més) com en Joan Massotkleiner, que en el paper de Paco Benjumea ha deixat indignades més d’una mare del nostre patidor país. Explicava en Massotkleiner que ja n’estava fart que el paressin als semàfors cridant-li "mal pare!" i altres barbaritats. I és que la darrera maldat que va haver d’escoltar aquest actor va ser mentre anava acompanyat de la seva filla al carrer. La discussió segons l’actor va acabar amb alguna que altra pantuflada a la indigna senyora que no sap diferenciar realitat de ficció. Paraula d’actor.
Leave a Reply