Post eleccions
Passada la campanya i en plena ressaca postelectoral no em vull estar de donar les gràcies.
Vull donar les gràcies a Plataforma per Catalunya per presentar-se. Gràcies a la seva presència una petita part del vot s’ha perdut i no ha servit per fer créixer, si és que odia créxer més encara, el partit de la gavina. En aquest mateix sentit vull donar les gràcies també a Ciutadans per mantenir-se ferm en voler ser cap de ratolí i mantenir la seva presència amb veu pròpia.
Vull donar ls gràcies a Esquerra Republicana de Catalunya per la seva tossuderia. El no voler donar el braç a tòrcer a suposat la divisió del vot nacionalista que fins ara aglutinava (o creia aglutinar). Potser l’independentisme no ha aconseguit una força amb prou representació per a res però han dnat veu a a quells no s’acaben de sentir representats
Vull donar les gràcies a SI i RI per presenatr-se i donar una opció als que no es sentienreprsentats, tot i que això hagi suposat una més gran dispersió del vot.
Vull donar les gràcies al PSC per mostrar qui realment és, més un satèl·lit de Madrid que no pas un partit federat. Mostrar la veritable voluntat no és positiu ni negatiu, senzillament permet prendre una decisió amb coneixement de causa.
A Convergència i Unió no els vull donar les gràcies. Són elsque han guanyat i ara una gran responsabilitat recau sobre les seves espatlles. En l’econòmic i en el nacional, en el social i en el cultural, en l’educatiu i en l’empresarial.
I ara a veure que passa. M’agradaria, d’aquí quatre anys, poder tornar a donar les gràcies a tots els partits, sense cap excepció, per haver fet possible un bon govern i la governabilitat. Per haver estès la ma a fer un projecte de país. Per haver acceptat les mans esteses. Per, en quatre anys, haver fet una Catalunya més gran.
Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: política, Societat
Una de les bones notícies d’aquestes darreres eleccions catalanes és l’ascens de la participació (del 56,77% al 59,95% del cens), que ha impedit que entrés al Parlament un partit ultradretà, racista i xenòfob com és Plataforma x Catalunya, que amb més de 75.000 vots ( 2,42% del total) s’ha convertit, no ho hem d’oblidar, en la vuitena força política del país.
Com no hi ha cap mal que no tingui el seu avantatge, aquests vots perduts de P x C no van al Partit Popular, que també utilitza la immigració com a arma electoral.
Jo també voldria, d’aquí a quatre anys, donar les gràcies a tots els partits democràtics catalans, per haver fet possible un bon govern, exercit una oposició constructiva i haver fet una Catalunya rica i plena, com proclama el nostre himne nacional.