La culpa de tot
M’ha costat però finalment em sembla que he vist la llum. Ja he descobert qui té la culpa de tot: de la desacceleració convertida en crisi, del preu dels habitatges, de la pujada de la benzina quan puja el petroli i de la no devallada quan baixa el Brent, …
Doncs si, els culpables són un col·lectiu força nombrós a casa nostra i sembla ser que va en augment. M’estic referint als mestres. Un col·lectiu amb massa vacances pagades per una feina que podria fer qualsevol i sense cap mena de valor social.
Qui s’han cregut que són aquests que demanen dues setmanes per preparar nou mesos si aquests només han de servir per aconseguir generacions millor preparades?
Qui s’han cregut que són què es creuen amb el dret a exigir a les famílies que participin activament en l’educació dels seus fills?
Qui s’han cregut que són quan cada any tenen nous plans d’estudi o sistema d’organitzazió o critreris d’avaluació o calendari que els fa mantenir ben desperts i amb criteris estables?
Qui s’han cregut quan que són quan qualsevol de nosaltres els canviaríem la feina en qualsevol moment ja que els seus alumnes, fills i filles de la resta de ciutadans, cada dia creixen amb valors més ferms apresos a casa.
Qui s’han cregut que són quan compten amb l’ajut de televisions publiques i privades que tenen cura del horaris protegits per reforçar la tasca educativa de l’escola tambñé quan estan a casa?
Qui s’han cregut que són? Jo us ho diré (digueu-me agosarat) Són, perquè així ho han volgut, mestres que creuen en la seva feina, professionals ens constant reciclatge, ciutadans amb una enorme responsabilitat vers el futur.
Ells són els culpables de tot. Culpables de la mala programació de la televisió; culpables de que pares i mares no dediquin més temps als seus fills i filles, culpables de que l’administració estigui més amoïnada per assegurar els vots d’una part de la ciutadania que no pas per la qualitat de l’ensenyament/educació.
Ells i elles tenen la culpa de tot.
Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: educació, mestres, Societat
Jo no sóc professora, al contrari, sóc alumna; però no estic d’acord amb la majoria de coses que dius.
La crisi no és culpa dels professors, la crisi és culpa de molts factors que no et sabria dir concretament perquè no sóc economista.
Sobre les vacances que tenen no opinaré, ja que tan me fa si en fan moltes o poques, la veritat.
Sobre exigir a les famílies que eduquin més els fills hi estic totalment d’acord, perquè l’educació hauria de ser paper dels pares, el que passa que els pares no poden ensenyar matemàtiques, biologia, llengua, literatura, història, química, anglès, etc…Alguns potser sí però no tot a la vegada. Però la feina d’un professor és ensenyar-los, no educar-los. Sinó al final els pares només serviran per parir i pagar les despeses als fills.
Doncs jo mai a la vida voldria ser professora..potser d’universitat no em faria res, però jo he sigut alumne d’ESO i no m’agradaria gens estar a la pell d’un professor…
La veritat és que estic una mica al·lucinant amb tot això..és ironia o ho dius de debò??? =S
Què tenen a veure l’horari de la televisió i els professors??
No entenc com pots culpar als professor de tantes coses..més que res perquè tot és relatiu i mai hi ha res absolut, però a part, és que trobo que el que dius no té ni cap ni peus..=S Torno a preguntar: És ironia? Perquè si ho és llavors ho entenc però si ho dius de debò, llavors estic totalment descol·locada…=S
Ironia, sense cap mena de dubte
Ah, oks oks xDD Ja deia jo que em semblava molt estrany tot això..xD
I quí, si no?
La culpa sempre és de la mare que el va parir, de la familia que no l’educa, del mestre que tampoc, i de la societat…en general.
Després passa el que passa, que volen hipoteques barates, feina, un sostre, etc. i fins i tot alguns treballar a l’administració….
On anirem a parar; amb gent així?
Veieu com tot és culpa dels mestres!?!?!?
Si ni saben ensenyar el que és IRONIA!!!!
És conya (que no s’enfadi La Figurita)
Recolçament total als mestres (per la part que em toca i per iniciativa pròpia)