Catalunya el país de lo Vives
Fa molt temps que conec a Joan Lafarga, em compartit algunes lluites, poques victòries i més derrotes.
Darrerament veig que s’ha instal·lat en el cofoïsme de pensar que el punt d’equilibri és ell. Tothom que es desvia de dit punt s’inclina perillosament cap el buit. Per això les forces polítiques, els polítics, les persones…que discrepen del punt d’equilibri, no aixequen el vol, no saben què defensen ni a qui, etc…
En l’article “Cartalunya, el país de lo Cartanyà” el Joan comet un sofisma. Diu que no sabem on anem ni què defensem i després ataca a un polític que ha dit el que vol i on vol anar.
És evident que Joan Saura no vol col·locar drogues al Caprabo, el Lidl ni a les parades de les pageses de l’Abaceria. És evident que en el programa electoral d’ICV consta la legalització de les drogues; no cal oblidar que el consum fa molts anys que està despenalitzat.
És evident que Joan Saura és, era i de moment continuarà sent partidari d’un govern d’esquerres i catalanista; se’l pot acusar de ser bocamoll, inoportú…però no de no saber on va ni què vol.
En quant a l’Imma Mallol coincideixo plenament amb ella, jo també em sento antisistema, jo també em sento més aprop dels okupes no violents que dels especuladors.
També em sento més a prop dels treballadors que de la patronal, més a prop de les festes de Tenerife que dels “señoritos que quieren dormir”.
Jo també em sento més a prop de Catalunya que de “Cartalunya”.
Jo, lo Vives, sóc un ciutadà el més lliure possible d’un país una mica més lliure que fa 32 anys.
Lo Vives vol ser un ciutadà de Catalunya que ni recull bolets ni fa volar coloms…
Nota aclaratoria:
El article s'ha publicat primer a La tortuga de Gràcia per dos motius:
- Volia contestar al Lafarga amb el seu terreny, ja que molta gent nomes practica La tortuga
- El fer l'article, en part per motius tècnics, em va portar bastant temps i a l'hora que sem va fer el mes senzill era enviar un correu al carles perque ell fes la publicació.
Se que alguns i algunes s'han molestat i ho entenc perfectament, jo vaig estar dubtant i al final vaig optar per la rapidesa i la feina fàcil. Mil perdons
