El Bucle perdido
INUNDACIONS A GRÀCIA ?
Parlant dels plans de mobilitat i la seva aplicació em trobava amb el dubte del comportament de la pluja sobre els nous asfaltats a nivell. 
M’explicaré. El problema no es tant els carrers horitzontals (Terol) si no els verticals (Francisco Giner, Martinez de la Rosa).
Barcelona, com ciutat mediterrània, te episodis bastant sovint de pluges torrencials. No cal oblidar episodis com les inundacions del carrer Tajo i Cartella, Mes properament una inundació al carrer Urgell, etc.
El Enginyer Pere Garcia Faria va dissenya la base de l’actual sistema de clavegueres de Barcelona i el Governador Civil Luis Antunez unificar la xarxa Gracienca amb la de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona te 23 llocs de risc d’inundació. Es cert que a Gràcia no en tenim cap, però tornen al que em preocupa. El sistema clàssic de carrer a Gràcia es de dues voreres amb una certa inclinació cap el centre del carrer. La calçada, 
al revés inclina cap els dos costats. En la Vorada estan els embornals amb reixa (el model mes normal actualment). L’aigua es canalitzada cap aquest embornals per gravetat, i si no estant taponats i la pluja no es extraordinaria, l’evacuació es correcta. En carrers peatonalitzats com Torrijos o Puigmarti es produeix una construcció amb V amb els embornals al centre del carrer.
Quina es la meva preocupació. Ara a Martinez de la Rosa (Com exemple) el nivell es tot el mateix, no existeix vorada que canalitzi el aigua, els embornals son els antics alçats. No s’han modificat pendents ni 
construït nous embornals i canalitzacions. El aigua es un fluid i per tant el seu comportament dinàmic molt difícil de preveure en circumstancies extraordinàries. Crec que això pot portat alguns problemes, especialment en el carrers em menors cruïlles o en mes pendent.
Ara ve jo soc una persona sensata. Dic que pot portat problemes però no fer catàstrofes
Caram, veig que se’m gira tanta feina que començaré a parlar de comissions d’urbanisme virtuals via Gràcianet.
A veure, em penso que ja ho vaig comentar en algun lloc. Els tècnics tenen tots aquests aspectes en compte. Recordo que va haver-hi polèmica en fer plataforma única al carrer Terol perquè es deia que no podria assumir una “riuada” que vingués del Carrer Verdi. De la mateixa manera que deien que el 39 no passaria per la Plaça Rovira. Aquestes opinions només es poden respondre amb la realitat. És a dir, el 39 pot passar per la Plaça Rovira. I quan va ploure molt a la tardor del 2005, vam comprovar que l’aigua no s’acumulava a Terol i es podia xuclar bé. És evident, però, que hi ha uns cabals màxims que pot xuclar, i si hi hagués la tempesta del segle a Gràcia podria no ser suficient. És una qüestió, com bé dius, de pendents i de cabals.
Penso que l’aigua, un fluid com bé dius, té un comportament força més previsible, en tant que aprofita la gravetat i els pendents per moure’s. De la mateixa manera que els escombriaires han adaptat la seva manera de regar a la plataforma única, entenc que no ha d’haver-hi cap problema. De fet, encara que no ho sembli hi ha certs pendents calculats. Així, la Plaça del Diamant, tot i que sembla plana (el nou disseny) té un pendent per a desallotjar l’aigua, tot i que de vegades no es percebi. Recomanació: fes-hi una ullada quan reguen a veure quin pendent s’hi ha posat. Jo de tota manera ja ho preguntaré també, visualment aquests pendents acostumen a ser imperceptibles.
Entenc, però, que tu ho dius a fi de bé (com m’agrada aquesta frase), no és el pessimisme consolador dels qui diuen que el Barça perdrà i que quan passa tenen el consol que ells ja ho deien. Et dic alguna cosa més endavant.
Àlex — 6 agost, 2006 @ 10:40
Mira, jo no soc de caceres ni de badajoz. Quant a un fluid li afegim la velocitat, les pendents inpercentibles, pero existents, potser no son suficients. Si afegim l’existencia d’un carrer llarg, en el cas de Martinez de la rosa mes de 200 metres, sense cruilles que trenquin el desplaçament del aigua, em sembla que el problema existira.
No parlo de la pluja dsel segle, parlo de plujes normals a la conca costera mediterranes, amb una frecuencia maxima entre el 1 d’agost i el 30 de novembre i un periodo de retorn de 1 o 2 anys.
NOTA. HI POSAT UN ENLLAÇ que es veu que al final no funcionava, a un document de l’ajuntament de la veina ciutat.
vives — 6 agost, 2006 @ 11:40