No al Cànon digital
Vull escriure unes línies sobre el meu NO al cànon digital. La SGAE, que és sembla molt a una societat de mafiosos de la cultura, la vaig conèixer quan feia de passant a un despatx d’advocats. Molts clients de petits bars havien estat amenaçats per l’SGAE per què o bé posaven música als seus bars o bé tenien una tele, i esclar, tenien que pagar aquest cànon revolucionari per mantenir a uns quants de la cultura.
A mi em semblava un abús, un impost més encobert que gravava el petit comerç i que en moltes ocasions suposava, fins i tot, una espècie de multa injustificada, abusiva i desproporcionada. I pobre de tu que no paguessis, que tindries un greu problema amb la colla d’ estorsionadors que hi ha a la SGAE.
Bé això és com vaig conèixer a la SGAE, però ara els límits de la meva paciència encara estaven per arribar. Ara i des de fa temps la SGAE cobra un cànon digital que cada dia vol augmentar.
Em sembla injust, desproporcionat, abusiu i molts més qualificatius que no goso a escriure que em vulguin cobrar pel mòbil, per les meves memòries usb que utilitzo pels meus propis documents. Si senyors i senyores de la SGAE els meus propis documents, els que faig jo en word, excel i acrobat, aquests documents que utilitzo diàriament per la meva feina i per la meva activitat política. Doncs per això tinc que pagar. Jo dic que no, que signaré on calgui i aniré on calgui per que vostès no em cobrin aquest cànon que grava el meus documents.
A més els dic una cosa als de la SGAE, fa poc m’he posat una línia ADSL a casa, i només l’he posat per baixar-me de internet tota la música que m’agrada, tots els artistes que m’agraden i ja en porto més de 120GB i encara em queda per baixar, i la baixaré pel meu consum i ni vostès ni ningú em tractarà com a un delinqüent, per què saben, els primers delinqüents son vostès.
M’agradaria saber que fan els de la SGAE amb aquest cànon, com el distribueixen, és a dir a quines persones amb noms i cognoms i amb la quantitat que li donen a cadascun.
Mentrestant jo seguiré baixant-me música, pel·lícules, apunts i lo que en doni la gana de internet, si seguiré sent un pseudo – delinqüent i reto a la SGAE i al senyor Farré, a imposar-me multes i a tractar-me com un delinqüent, perquè penso trencar-les totes a la seva caradura i això si recurrir-les a tots els tribunals possibles.
desembre 19th, 2007 at 12:07 pm
Alberto, te me has adelantado escribiendo sobre el tema, pensaba hacerlo hoy mismo.
Pienso lo mismo, la SGAE es el chiringuito que se han montado 4 personajillos para vivir de lo que hacen otros, y el canon su particular impuesto revolucionario.
Silas discográfias ven que ya no se venden cds como antes que se busquen otro negocio, este se ha quedado obsoleto por la aparición de nuevas tecnologías y maneras de entender la música.
Los músicos que cobran de la SGAE no se mueren de hambre, ni mucho menos. Acaso lo pasa mal Alejandro Sanz, David Bisbal, los de Estopa o El Canto del Loco para llegar a fin de mes?
De echo la posibilidad de que cualquiera se descargue música en internet ha hecho que la afluencia a los conciertos ha crecido mucho en los últimos años, y ahí es donde realmente un músico hace dinero, no con la venta de discos.
La SGAE lo mejor que podía hacer es olvidarse del canon y dejar de robar a la gente. Ya hace meses que firmé la petición en internet contra el canon y animo a todo el mundo a que haga lo mismo.
desembre 19th, 2007 at 12:30 pm
Ho sento, encara que metaforicament, m’he adelantat en el meu bloc.
Respecte al canon aquest, el considero una forma de impotencia en front a les “infraccions” o els “delictes”. O sigui paguem “per si robem” ja que no tenen manera de que pagui el que si roba. O al menys aquesta és la formula cómoda. I a més cobren molt més, ja que paga tothom.
Per altre part, els drets d’autor el paguen proporcionalment a les vendes. O sigui el Sr. Sanz, cobre un “paston” en front del meu veí (hipotetic) que és music i ha fet tres CD’s i només ha venut dos-centes copies. O sigui el meu veí, li poden baixar totes les copies, fer-li el top manta i el que sigui i cobrarà de la genial defensora dels drets d’autor, com jo de la loteria de fa cinc anys.
A més la defensora dels autors, cobra per “administrar” “gestionar” etc. l’impost revolucionari amb benedicció apostolica.
Estic treballant molt intensament en buscar fer-me defensor d’alguna cosa d’aquestes i poder “administrar” tots els millons possibles d’algun impost general com aquest. O sigui segueixo pensant-hi.
desembre 19th, 2007 at 12:49 pm
eps, us deixo un link per a firmar contra el cànon:
http://www.todoscontraelcanon.es/index2.php?body=ppal
apa, animeu-vos a firmar!!!
ALBERT
desembre 20th, 2007 at 8:32 am
Jo ja Vaig firmar contra el canon em sembla abusiu i diguessimq ue podrien ser els extorsionadors del segle XXI. El tiet de la meva dona te un estudi de gravació i diguessimq ue els odia a mort, fins i tot em va explicar que fins i tot van per les esglesies demanant els drets dels autors dels himnes! per flipar.
Sembla mentida tu entre aquest post i l’atnerior que estigui d’acord amb gent del PP hehehe.
desembre 20th, 2007 at 10:19 am
No facis cas, el PP va contra el canon perqué, com diu en greips, els de l’ESGAE fan pagar a tothom, incluits els creadors, per descomptat, o sigui com si fosin comunistes (greips dixit) 😀 i llavors el PP hi va en contra, naturalment….:D
Avui vaig a comprar un disc dur nou, per evitar “l’impost revolucionari” que tenim ja a sobre.
desembre 20th, 2007 at 6:43 pm
La eliminación del canon es la primera de las medidas que habría que tomar para acabar con los que subsisten gracias a la “cultura”. Después de haber eliminado el canon lo siguiente que se debería hacer es acabar con las subvenciones al cine.
Dedicarse a ese mundo es muy respetable, pero si quieren vivir de ello que hagan películas que la gente quiera ir a verlas, y no las que hacen actualmente, que parece que las hagan sólo para ellos, para autorealizarse.
Si hacer una película no les sale rentable económicamente tienen dos opciones, o no hacerla o pagarla con su propio dinero, pero no con mis impuestos ni con los del resto de los ciudadanos.
Poco a poco habría que ir acabando con todo este circo-negocio montado alrededor de la cultura.