El futuro de la educación
Voy a dedicar mi primer post a hablar sobre la propuesta de reforma del bachillerato que ha planteado el gobierno.
Con esta propuesta pretenden que alguien que suspende más de dos asignaturas pero menos de la mitad no tenga que repetir curso, sino sólo las materias suspendidas y, al mismo tiempo, poder cursar asignaturas de segundo curso.
Según la Ministra de Educación, Mercedes Cabrera, éstas medidas conseguirían incentivar la permanencia de los jóvenes en el sistema educativo y frenar el fracaso escolar.
Creo que sí, que aumentaría la permanencia de jóvenes en el sistema educativo, pero de la forma incorrecta, lo que se va a conseguir con esta propuesta es posponer ciertos casos de fracaso escolar hasta ese tercer año o en algunos casos hasta su llegada a la universidad. Una cosa es darles más tiempo para promocionar y otra muy distinta es dejarlos promocionar con cinco suspensos. Al mismo tiempo se está creando otro problema, aún más grave, que lleva años evidenciándose en nuestra sociedad, que es la falta de calidad en el enseñamiento.
Tanto la educación obligatoria como el Bachillerato o las carreras universitarias tienen muy poca calidad educativa, y esto no lo digo yo, lo dicen varios estudios que año tras año relegan a las universidades españolas a puestos cada vez más bajos en el ranking de universidades a nivel mundial.
Por lo tanto, opino que en lo referente a políticas educativas habría que volver a una situación donde se prime el mérito del estudiante, así como su esfuerzo y perseverancia. Esta propuesta de reforma es totalmente inaceptable, crea una equiparación del bachillerato con la ESO, donde ya se promociona año tras año a un estudiante, obviando la inculcación de la cultura del esfuerzo en la juventud. Pasar de curso con varios suspensos no resuelve ni la falta de calidad en la enseñanza ni el fracaso escolar.
Esta situación es preocupante porque sus consecuencias no se van a ver a corto plazo, se verán a largo plazo cuando los que ahora son estudiantes hayan crecido y tengan que coger las riendas de nuestro país para sacarlo adelante, y es cuando se demostrará este nivel bajo de educación, y lo que es más importante, la falta de sacrificio y esfuerzo al pensar que en esta vida te lo van a regalar todo como cuando te pusieron en bandeja tanto el título de la ESO como del Bachillerato.
abril 22nd, 2007 at 5:16 pm
Home, tot depèn del que vulguis primar, o montes un sistema educatiu elitista encarat a treure rendiment dels “millors” de la classe, o montes un sistema educatiu universal pensat per garantir un nivell d’ensenyament mínim per a tothom. Hi ha qui pensa en els millors de la classe i es desentén dels últims, i hi ha qui sobreprotegeixix als últims de la classe i s’oblida dels millors. Trobar l’equilibri no és fàcil.
Ara el que no estic gens d’acord és en el futur catastrofista i les poques qualitats de l’actual generació d’estudiants. Qui actualment esta portant les regnes de la societat és una generació excepcionalment mal preparada i mal qualificada, analitzem el nivell d’estudis i la qualitat dels mateixos de la gent de més de quaranta anys a Espanya o Catalunya i no te res a veure amb la preparació d’avui en dia, serà una generació amb uns valors d’esforç i sacrifici molt destacables si voleu però increïblement mal preparada i qualificada comparat amb les noves generacions.
No cal sentenciar a vans d’hora una generació que com a mínim estarà molt més preparada i qualificada que la que actualment porta les regnes.
abril 23rd, 2007 at 6:51 pm
Muy bien dicho. La verdad es que es patético lo que este gobierno está haciendo con la educación. Parece que está empeñado en destrozar aquel lema que siempre nos dicen de ser “la promoción más preparada de toda la historia” Sin duda, la sra. ministra está más preocupada por contentar a sus votantes que por gobernar para toda la ciduadanía. Parece que quiere hacer a las generaciones venideras igual de iletradas que ella, con todo mi respeto.
abril 25th, 2007 at 12:45 am
Oriol,
parlant per exemple de les universitats, estic d’acord en que han deixat de ser uns estudis exclusius per a gent de cert nivell econòmic, però el que també es veritat es que el nivell universitari ha baixat molt.
La universitat ha deixat de ser un ascensor social i es limita a tenir entretinguts els estudiants durant uns anys. Ara tothom té dret a la mateixa educació, pero és una educació buida, sense continguts. Això és justícia social?
Un altre tema a les universitats són els professors, abans eren persones il.lustres de la nostra societat, ara son funcionaris amb sou vitalici, sense cap vocació de sacrifici ni de referència per als joves.
Tot aixó ens porta a que sí, que aquesta generació potser té més títols educatius que cap altre, però quina qualitat tenen aquests? Cal diferenciar entre tenir títols i tenir coneixements i saber-los aplicar.
juny 24th, 2007 at 2:12 pm
Una de les moltes assignatures pendents d’aquest país és l’educació. Sense voler ser derrotista, l’ensenyança està passant per una regressió històrica des dels temps de la republica fins ara. Ara potser hauriem de canviar el nom del Ministerio per un altre com per exemple sense voler faltar a ningú: ministeri de m….! Ministerio que no exerceix, i allò poc que fa s’ho mira amb lupa,perque no sap resoldre per si mateix. Serveix per a copiar programas caducs en altres països que ja hi han fracassat, no implementen els programes aplicats ideats pels pedagogocs i mestres de casa nostra que saben la realitat del país i així ens van les coses. Qualsevol mestre vell sap que fer passar d’un curs a l’altre sense tenir els medis de seguir els programes porten al fracàs però ara, deixen fins i tot seguir amb cinc suspensos… no sé que poden aprendre academicament si han perdut els ritmes més elementals.
Les noves i velles generacions, no cal competir, solament hem de crear la cultura de que per mantenir-se al poder o a la feina t’ho has de guanyar, al mateix temps que hem d’aconseguir que els empresaris no siguin uns “esgarrapacristos” i s’assemblin més a uns corsaris que defensen els seu diner i menspreuen els seus empleats amb l’explotació el “mobbing” i els abusos, que teoricament són perseguits per les lleis..( una altra assignatura pendent…)
Les Universitats, ja se sap… ve de lluny, la Universitat de Cervera, monarquica, afamada pel gran programa teoric d’ensenyament universitari, mai va acabar els seus programes al juny, i els estudiants els prenien el pèl perquè no donaven totes les temàtiques i acabaven els més rics estudiant a altres universitats europees. Així que a Catalunya, per unes raons politiques i acadèmiquesvan crear un menyspreu a la universitat de Cervera, així que els catalans van deixar d’anar-hi per anar a estudiar a París, on feia més “snob i ric”, i la de Cervera va caure en segon lloc o tercer del ranquing d’importancia comparada amb altres universitats espanyoles o sigui del país estranger que és espanya.( Ja ho deia Don quixot de la Manxa! en arribar a Barcelona, aquest pais estranger va quedar admirat!
Les universitats actualment tenen bona fama. Unes més que altres, i alguna despunta per ser universitat “pessetera” molt vinvulada a la caixa forta. I finalment la tendencia de la ” titulitis” no deixa de ser una continuació del passat, però crea curriculum i sembla que l’universitari en sap més. Després en aquest país ens trobem amb les titolacions dels sudamericans que tot i sent inferiors academicament, comencen a exercir a casa nostra, en cliniques privades i en la publica.
Possiblement el problema no siguin les titolacions sinó l’experiencia en la professió el que fa posar els pels de punta.
Per acabar penso i exposo que les coses han canviat de forma, però segueixen havent-hi els mateixos vicis i interessos, professionals, politics i socials, on el més perjudicat és l’estudiant i l’usuari.