He estat un temps desvinculat del bloc, el cert és que degut a un canvi professional i a uns temes personals els darrers mesos he anat una mica de bòlit, ara que sembla que la cosa està més calmada, la intenció és tornar a escriure al bloc amb certa regularitat, voldria parlar del que ha dit en Zapatero al respecte de la proposta de referèndum que ha fet l’Ibarretxe, però com que he vist que se m’ha avançat el Txewaka, subscric les seves paraules i no ho faré.
Però si voldria comentar un parell de qüestions d’actualitat:
Per una banda la crema de fotos del rei, és evident que la casa reial s’hauria d’abolir i hauríem de tenir una república que és un model molt més democràtic, però ja que estem en monarquia els reis haurien de donar comptes de totes les seves despeses — com han de fer tots els polítics — i que sabéssim a on van a parar els postres diners destinats a la monarquia, a banda d’això, i per molt republicà que sigui un , és necessari cremar una foto del rei? Doncs jo crec que no, jo crec que això no ajudarà a convèncer gent cap a l’independentisme o cap al republicanisme, ara bé , l’estat espanyol de tot plegat en fa un gra massa i … cal perseguir aquells qui cremen la foto? Doncs tampoc , perquè des de el meu punt de vista la cremada no significa que vulguin agafar en Joan Carles i portar-lo a la foguera com feia la Inquisició amb les bruixes, sinó significa una crema de la institució, una crema purificadora, com deia avui un article d’opinió del Punt.
Un altre aspecte que volia comentar, és , quina necessitat hi ha en una festa destinada a un públic familiar amb nens, d’exhibir avions de l’exèrcit, que encara que siguin d’exhibició. Els exèrcits serveixen per fer la guerra i per matar, i això és el que ha d’ensenyar l’ajuntament en unes festes com la Mercè? Jo crec que no és necessari.
M’han arribat aquestes recomanacions per si us són útils:
Recomanacions de l’Agència Catalana del Consum (ACC) als afectats pel tall de subministrament elèctric del dia 23 de juliol
1. Contacteu amb la vostra companyia elèctrica.
- Reclamacions a la companyia Fecsa-Endesa:
La reclamació és millor fer-la al tornar el subministrament per poder avaluar el total dels danys. Es pot fer per telèfon on donaran un codi de reclamació i presencialment als punts d’atenció de la companyia:
Telèfon de reclamacions de la companyia: 900 84 73 84.
Adreces per a reclamacions presencials (Ajuntament de Barcelona) (12KB)
2. Cal que demaneu els Fulls Oficials de reclamació/denuncia que han de tenir a la vostra disposició totes les companyies elèctriques en les seves oficines o també podeu fer-los arribar una reclamació per escrit (vegeu model) tenint en compte el següent:
- Recordeu que la reclamació l’han de presentar el/la titular del contracte de subministrament elèctric o la persona que aquest/a autoritzi per escrit.
- Heu d’indicar en la reclamació el nom, adreça i dades de contacte del titular, l’adreça del subministrament, el número de contracte (dades que trobareu en el vostre rebut de la llum) i les vostres peticions.
- En cas que hagueu sofert perjudicis, podeu demanar la seva compensació econòmica, adjuntant en el reclamació el màxim de documentació i proves que els acreditin.
Recordeu que la vostra companyia elèctrica us aplicarà automàticament dins de la vostra facturació del primer semestre del 2008 els descomptes als quals, segons la normativa vigent, teniu dret per la suspensió del subministrament en funció de la durada del tall i del vostre consum habitual.
3. En el cas que la resposta a la vostra reclamació per part de la companyia elèctrica sigui denegatòria o insatisfactòria podeu presentar la reclamació per escrit (adjuntant-hi aquesta resposta) a:
Per fer aquesta tramitació també pots demanar l’assessorament d’una associació de consumidors.
Organismes i associacions de consum
Finalment, recordeu que en cas que tingueu contractada alguna assegurança en el vostre domicili també podeu contactar amb la vostra companyia d’assegurances per si inclou alguna cobertura en cas de danys en aparells elèctrics o electrònics causats pel tall de llum.
L’Agència Catalana del Consum recomana als usuaris amb subministrament elèctric propers a les zones afectades pel tall que en facin un ús responsable, limitant al màxim el consum, per tal de facilitar que el major nombre d’usuaris afectats tinguin energia el més aviat possible.
Per la seva banda, la Direcció General d’Energia i Mines ha obert un expedient informatiu per determinar les causes de l’apagada elèctrica que ha afectat la ciutat de Barcelona i part de l’àrea metropolitana i veure quines possibles responsabilitats se’n deriven.
Molts cases i comerços de Barcelona i de la Vila continuen apagats, sense llum. Dos dies després de l’avaria, ja més que comentada , molts semàfors segueixen sense funcionar i moltes llars segueixen sense tenir llum, amb les conseqüents pèrdues econòmiques que això comporta. I moltes de les que tenen electricitat en tenen gràcies als generadors elèctrics.
Entre Red Elèctrica i Endesa es van passant la patata calenta per veure qui en té la culpa , però sembla que el problema, i així coincideixen diversos enginyers, és de falta de subestacions, que uns determinats protectors són dels anys 90 i ara n’hi ha de molt més actuals que podien anar millor, que l’estructura és lineal , que les línies són antigues …
I tot això lliga amb el que va anunciar ahir la Cambra de Comerç i el col.legi d’enginyers que deia que els catalans paguem el 25% de la factura elèctrica i en canvi les inversions a Catalunya en aquesta matèria només són del 15% … i com es tradueix això? Doncs que cau un cable a una subestació i dos dies sense llum a mitja Barcelona, la capital del nostre país.
Resignats doncs veiem com una vegada més la falta d’inversions a Catalunya afecta el nostre dia a dia , RENFE — Adif ens fa arribar tard a la feina, Red Elèctrica ens deixa sense llum … A tot això encara em de seguir amb Espanya ?
Com ja vam comentar aquest cap de setmana s’ha celebrat la Festa Major del Camp d’en Grassot, el diumenge vaig estar parlant amb els seus responsables i en feien una bona valoració. Valoraven molt positivament el canvi de dates de les festes ja que això els permetia més afluència de públic i sobretot més participació dels veïns, cosa que és de cabdal importància en una festa major.
Però aquest cap de setmana hi ha hagut més coses, una al barri veí del Guinardó, on es celebrava el 2n Concurs de Percussió de Barcelona i on hi participaven grups ja fossin pertanyents a una colla de diables o no . Les categories del concurs eren dues, la lliure i la tradicional, doncs bé la categoria tradicional la va guanyar un grup gracienc : els Kabum que per segon any consecutiu s’emportaven aquest premi. Moltes Felicitats!
I per si no n’hi havia prou aquest cap de setmana s’ha presentat una nova associació gracienca, en aquest cas gastronòmica. Es tracta del Cargol Graciós, una associació que neix fruit de la relació amb la gent de l’Aplec del Cargol de Lleida i que els seu objectiu és la promoció de la cultura gastronòmica catalana. A veure si són capaços de crear el plat típic gracienc.
La fama de la Festa Major de Gràcia fa que les altres festes que es fan al Districte no es coneguin tant ni tinguin tant ressò, això les preserva de visitants forans i els hi manté aquell toc de festa veïnal , que especialment a les nits, la Festa Major de Gràcia ha anat perdent.
Aquest cap de setmana es celebra la Festa Major del Camp d’en Grassot, un dels exemples de les festes que parlàvem. Una festa major pensada pels veïns i veïnes però que també ofereix la possibilitat de passar-s’hi una estoneta amb actes oberts i sense aglomeracions. La tenaçanitat dels veïns i veïnes dels dos trams del carrer Grassot ha permès mantenir aquesta festa , que abans es celebrava al Setembre i ara es celebra al Juliol.
Val la pena passar-hi una estona, avui hi ha el pregó inaugural i les havaneres, demà sardinada i ball , i diumenge fins i tot jornada castellera. Els sopars de carmanyola i les activitats infantils no hi falten tampoc. Tots els elements necessaris per una bona festa major, esperem que faci bon temps i que tothom la pugui disfrutar.
Bona festa major al Camp d’en Grassot.
Aquest cap de setmana ha estat la revetlla de Sant Joan. Els focs de Sant Joan cremen per celebrar l’arribada de l’estiu. A tot el país s’han celebrat revetlles de tot tipus, a les zones menys urbanes es poden continuar fent les tradicionals fogueres, a la ciutat és un tema més complicat per la proximitat dels edificis.
Feia anys que no ho feia , i em vaig decidir a comprar alguna cosa de pirotècnia el mateix dissabte, la meva sorpresa va ser que esperava que hi hagués moltes cues i no va ser així. Realment molt ràpid, després un cop dins la botiga vaig poder comprovar el perquè, els preus!.
A la nit sopar a casa uns amics i donar una volteta per les revetlles de Gràcia, les clàssiques : la de Verdi i la de la plaça Manuel Torrente, la primera més enfocada a gent jove i la segona a gent gran. I de noves: la de la plaça del Nord organitzada per diables i la de la plaça Rovira , que tot i que no m’hi vaig apropar de lluny semblava la que tenia més afluència de gent.
Així doncs ja ha arribat l’estiu, ara venen els clàssics del Juliol: el sopar de la independència ( per mi ja és un clàssic ), el del taller d’història i la presentació de la samarreta de festa major i el sopar de vigílies ( ja a l’agost ). Tot plegat per anar fent boca pel plat gros que arriba el dia 15 d’agost.
Divendres, 6 de juliol a les 21:30 h. el Grup 1850 farà el segon sopar
de la independència. Tal com vàrem dir l’any passat, la intenció es
convertir-lo en una tradició, un punt de trobada de tothom qui es senti
gracienc i practiqui el “gracianisme”.
El 6 de juliol de 1850 Gràcia es convertia en municipi autònom i el grup
vol reunir tots aquells ciutadans que es vulguin afegir a aquesta
commemoració tan especial al restaurant Sant Yago (Gran de Gràcia 256).
En aquest segon sopar farem entrega, novament, del premi independència
(per a gent o entitats lluitadores de la vila de Gràcia) i el premi
submissió (per aquells que no contribueixen als valors graciencs)
Si us voleu afegir al sopar, cal que ens envieu un correu electrònic a
la nostra adreça: _1850@gracianet.org i fer
un ingrés per import de 18 euros al compte 2100-3003-53-2200551964
(Caixa de pensions) abans del dia 4 de juliol. Porteu el justificant
d’ingrés el dia del sopar, si us plau!
Us hi esperem!
Grup 1850
Per qui ho vulgui llegir, algunes qüestions del cap de setmana. El passat divendres a la nit vaig anar al CulturaViva, a Sant Feliu. Hi actuava Al Tall, amb el seu espectacle de commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa. Van fer un recull de les seves cançons que parlen d’aquest fet així com d’algunes del seus darrers treballs. Al concert es van fer acompanyar per una coral de Sant Feliu. El concert va estar tot i que una mica “fred” només es va animar al final quan van cantar el “Tio Canya” que diuen que seguiran cantant mentre hi hagi problemes amb el tema lingüístic i sembla que d’aquest tema n’hi ha per temps.
El dissabte vam tenir dos events importants relacionats amb la cultura popular, per una banda la celebració dels 25 anys del sopar del Drac i dels Gegants, i per altra la celebració de la porta de l’infern dels Lluïsos. Vaig anar al sopar que van fer les dues colles que celebraven l’aniversari i vaig poder xerrar amb algunes de les persones que van iniciar aquestes colles i com que també formaven part de la colla vella quan hi vaig entrar m’havien ensenyat moltes coses. Després la porta de l’infern, val a dir que a la colla vella tot i que hi ha una bona regeneració de jovent en quan a tabalers, no passa el mateix amb els diables. Els que ens vem trobar aquest dissabte érem els mateixos que ja fa uns anyets que estem donant guerra.
Finalment i com anècdota també, ahir vam anar amb els castellers a actuar a un congrés. Una d’aquestes actuacions que es fan perquè al colla tingui un bon ingrés econòmic. Aquestes actuacions sempre són curioses, en aquest cas va ser al Palau de Congressos amb la mirada atenta de tot de metges estrangers que mentre es prenien la seva copa de cava miraven atentament com es construïen els Castells. Just quan sortíem de l’actuació vam saber la notícia del gol del Mallorca … llàstima que només va ser un miratge temporal.
Per cert aprofito per desitjar-li un bon viatge a l’Eduard que demà marxa a fer el Camino de Santiago.
Ahir es van reunir el conseller de cultura, el de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras I el secretari de cultura Eduard Voltas amb la comissió de per la dignitat per tal de reactivar de reactivar els tràmits per a la devolució de la documentació confiscada durant el franquisme i que encara es troba a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca pendent de ser retornada a Catalunya.
En concret el que falta per venir a Catalunya són 1300 caixes corresponents a documentació de particulars i entitats. Tresserras es va comprometre a apretar el Ministeri de Cultura pel retorn d’aquests papers. La Generalitat en aquests moments s’està plantejant com serà el concurs per la digitalització d’aquests documents i com s’haurà de fer el retorn als seus particulars.
Sembla doncs que el govern espanyol s’hagi “oblidat” que encara queden papers per retornar i fa por que no quedi com un altra promesa acomplerta per part del PSOE. Per sort , el conseller i la Comissió per al Dignitat hi estan treballant de valent. Cal tenir en compte que aquests papers no són només papers públics sinó que hi ha cartes personals de familiars i que per dignitat i justícia haurien d’estar en mans dels destinataris. Esperem que tot arribi a bon port.
