Tot començava amb el peu canviat, era lameva primera actuació com a Cap de Colla dels Bastoners de Barcelona, dels 18possibles bastoners només disposava de 10, un numero reduït però suficient pera fer 2 quadres i tindré 2 recanvis.
Segurament algú s’havia conjurat contra mi, a 24h de l’actuació una Bastonera de les més experimentades de la colla m’informa que no podrà assistir… (merda!! ja només tinc 9) No passa res, amb 9 persones encara podrem fer una bona actuació.
Nit del divendres al dissabte, 4h de la matinada, em sona un SMS en el telèfon, un bastoner també dels experts m’informa que s’ha “fotut” el peu a l’aire amb un incident domèstic… em deixa les portes entre obertes perquè pugui ballar… però no estic convençut del seu rendiment a "pata coja".
Dissabte al migdia faig una ronda de trucades, no tinc ganes de més sorpreses, amb menys de 8 persones no es pot fer una actuació bastonera. ARRRRRGGH! no localitzo a una bastonera de les més “novates”, la necessito localitzar, truco a una altre bastonera que es amiga seva, i em confirma lo indesitjable… NO POT VENIR!!…
Som 7… que faig?… 7, 7, 7… Jo necessito 8…!!!!… Torno a trucar al accidentat, i li pregunto com es troba, si creu que podrà ballar, em diu que farà un esforç i que vindrà a l’actuació. Menys mal… tinc 8… uff!!
Arribem a Sabadell amb 8 bastoners, dos acompanyants i l’Ucher (l’acordionista). Ens canviem, ens uniformem, i sortim a fer la cercavila. Tinc un problema, disposo de 5 bastoners experts (amb més de 20 balls de repertori) i 3 nous (només saben 5 balls de Grans). Tinc 5 balls per anar repetint durant un cercavila de 2 hores. No passa res, els administrem força be, i tothom ens aplaudeix, i opina positivament sobre les nostres aptituds bastoneres. Estic content, ja toca fer la ballada final, davant l’Ajuntament, totes les colles “rivals” (Santa Eulalia de Ronçana, Sabadell, i Canovelles) ens miren. He decidit que farem una ball anomenat Qüisidoreta, es espectacular, es barregen cops de basto amb unes corregudes de banda a banda de la plaça, estic convençut dels meus bastoners, quedarà be, se’l saben i l’ha assajat molt. Comença, mentrestant que ballo vaig mirant de reüll als meus companys, tot va be, ara toca fer la primera “carrera”, tot va be, però … TOUCH!!!… un rellisca, es fot el “mecu” de la seva vida… Un segon de intensitat, nervis i mal (quina pinya!!)… S’aixeca, reacciona be, continua ballant i acabem bé. Aplaudiments…
Tot a acabat be, tot i que o tenia tot en contra…
Primera experiència com a Cap de Colla recollint el recordatori, ovació i “vitoreos” dels meus companys, ells també estant contents amb mi. Creuen que serè un bon Cap de Colla…
Superada la primera actuació ara toca canviar moltes coses, haig de posar les piles a tota aquesta nova generació de nous que tinc, hem ballat només 5 balls, però d’aquí a l’agost vull que aprenguin molt, aquesta propera Festa Major de Gràcia “hem de donar el pegu”.Objectiu 10 balls a la perfecció.
