dijous, febrer 8th, 2007...12:01 am
Jo sóc un Oleguer més!
He sentit moltes critiques cap a l’Oleguer, moltes opinions sobre l’últim article que ha publicat, i realment estic segur que molta gent no la llegit… Aquí os el deixo:
LA BONA FE per Oleguer Presas
L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.
I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.
** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.
Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb.
56 Comments
febrer 11th, 2007 at 12:51 pm
Con de Juana, y con Henri Parot y con todos ellos, lo único justo es encerrarlos y tirar la llave. Aunque a ti no te parezca procedente, analizar las razones de Oleguer es necesario. Este señor se limita a aprovechar que el Pisuerga pasa por Valladolid y no, eso no vale.
Respecto a lo que dice Lupe de la retroactividad benigna, decirle que ya lo sabía: nos lo explicó el peculiar Remotti en la uni.De todos modos, si aceptamos que esa, la de la retroactividad benigna, es una garantía constitucional, y que lo conveniente es que de Juana siga en la cárcel, resulta que ni siquiera cambiando la ley y obligando a que se cumplan las condenas íntegras -sí, planteo la cadena perpetua- se hubiera podido mantener a de Juana en prisión. ¿Qué pasa entonces? Pues fácil, que la única opción que quedaba para evitar su excarcelación era hacer lo que López Aguilar hizo: forzar el ordenamiento.
sobre el tema de si un muerto vale más y otro menos, sólo diré que, si aceptamos lo que dice ETA -que lo del país vasco es una guerra, un conflicto armado o como se quiera llamarlo y de ahí resulta que de Juana es un preso político (algo que por aquí se ha dicho, verdad saoirse?) comparar el caso de este señor con el caso de Galindo no procede.
¿Por qué? Fa´cil: si hay una guerra, al menos ETA entiende eso y habla así, resulta que debe haber dos ejércitos y si de Juana es un gudari, un guardia civil es un soldado. Luego, matar a un etarra -o a un guardia civil- equivale a matar a un combatiente y, por eso, Galindo no es terrorista aunque haya matado a Lasa y Zabala. De Juana, en cambio, ha matado a civiles, algo que le convierte en un criminal de guerra similar a Milosevic o Ratko Mladic que, en el caso de Yugoslavia, cruzaron esa turbia frontera.
De entrada, decir también que yo no considero que ETA tenga razón al habalr de guerra pero lo cierto es que si su terminología es esa, de ella se infiere lo que digo y no es lícito comparar un caso con otro como hace Oleguer y como ha hecho el nacionalismo abertzale.
No está bien jugar con cartas marcadas…
@20g32
Si consideras provocar cuestionar loq ue tu piensas, pues si, me gusta provocar. Es el problema de los nacionalistas, que estais muy contentos de haberos conocido y no entendeis que vuestras ideas no son “la verdad” y son cuestionables.
febrer 11th, 2007 at 2:04 pm
En fin…
A ver Luis, creo que de todo este debate el único que piensa que De Juana debería seguir encarcelado eres tú y las razones que alegas son razones morales (bonito palabro, por cierto que, junto a ética, hacen las delicias de personajes como Fernando Savater i su hijo Amador) Por favor, no pongas en boca de los demás opiniones que favorecen a tu discurso. Y mucho menos en nombre de la moral, valor subjetivo por definición. Al menos, no en la mía.
Ya lo he dije en el anterior apunte, creo que el trato que se está dando a De Juana favorece su entronización como màrtir de la causa. Y creo que eso no conviene a nadie más que a los propios políticos de este país, que no saben hacer política sino contra ETA.
Si te interesa seguir discutiendo por ahí, estaré encantada. Pero no voy a participar en el sempiterno debate de la legitimidad de los nacionalismos. Más que nada porque creo que ya lo hemos discutido demasiadas veces sin llegar a ninguna parte.
febrer 11th, 2007 at 2:17 pm
Mira, me da pereza discutir sobre cosas que son el ABC de la democracia…
Sólo te señalaré que por no quererte bajar del burro te has marcado un gol en propia puerta, y por la escuadra, además. Si propones la cadena perpetua, sencillamente le das la razón a Oleguer! Su artículo justamente acusa al Estado de buscar subterfugios para aplicar la cadena perpetua… Se acabó el debate, Oleguer tiene razón.
febrer 11th, 2007 at 4:26 pm
No la tiene, porque no hay nada de lo que acusar al Estado, ya que ha procedido como debe disponiendo los medios para que un señor que es un peligro público siga en prisión.
El fin de Oleguer es erosionar el Estado, pero se equivoca con la herramienta que utiliza para intentarlo ya que, es solo hecho de instrumentalizar este caso para conseguir los fines que sean es inmoral.
Oleguer es inmoral, y los inmorales nunca tienen razón.
De hecho, me atrevo incluso a alinear a Oleguer con el PP ya que con el articulito le hace el trabajo sucio al PP. Cuestionar decisiones acertadas tomadas por el gobierno equivale a abrir las puertas de la Moncloa a los amiguitos Acebes, Zaplana y Rajoy. Oleguer cuestiona, luego Oleguer abre puertas.
Ya ves, tanto antisistema para acabar ahí. Dos goles en la portería de Olegario.
Resultado final Luisan 2-Olegario 1
Gano yo
febrer 11th, 2007 at 4:34 pm
de totes formes, estem opinant com si la sentència fos ferma, quan aquesta està recorreguda al Tribunal Suprem. I pressumiblement també es recorrerà a Brusel.les en cas que la sentència no “agradi” a la part recorrent. I compte, que alguna vegada ja s’ha donat que Brusel.les mana refer alguna sentència! I aleshores si que el pollastre estaria assegurat, ja que amb l’alimentació forçosa aquest home no es morirà pas (potser cau en un coma, però un coma no atura un procés judicial obert… de fet, ni la mort no l’atura)
en fi, cada ú pensa com pensa i això està molt bé (que la gent pensi, vull dir)
març 13th, 2007 at 9:19 pm
Estimat nacionalista espanyol, et contestaré amb una frase de’n Carod:
“El dret a decidir és el que separa els demòcrates dels feixistes”
En una Catalunya independent, el Baix Llobregat tindria dret a decidir el seu futur, i si vol o no pertànyer al mateix projecte polític. A l’estat espanyol actual, aquest dret no existeix.
Deixa un comentari