La closca de la poma

Ja es tradició en mi, vaig quedar-me a guarnir en algun carrer durant bona part o tota la nit. A aquest any va ser tot la nit al carrer Joan Blanques de Baix. Portava un parell d’anys que no m’estava tota la nit, només aguantava fins les 5 o les 6, per allò d’intentar estar una mica despert per a ballar bastons, però com aquest any ja no ballo, tenia tota la nit per disfrutar d’una de les coses que em fa alliberar més adrenalina : vaig estar tota la nit penjat, entre escales i bastides amb un somriure entre orella i orella, col·locant amb “carinyo” tot el decorat que m’anaven passant, i fent les delícies de tothom que des de a baix em deien: “mes a la dreta”, “vols dir que arribaràs”, “si que estàs àgil”, “perfecte, ha quedat perfecte”…

L’única pega de la nit va ser la pluja, maleïdes mitges hores perdudes per culpa de xàfecs insolents que feien arrugar bona part dels decorats, però tot i així, causant-me una molt grata sorpresa molt pocs es van rendir, i de mans no hi van faltar.

En definitiva, aquest any m’ho he passat genial i he tingut temps durant tota la nit per pensar en tots aquells decorats que m’han acompanyat durant alguna nit, des de aquells on jo era un petit vailet al carrer Torrijos tot transformant-lo en coves prehistòriques o escalivades de pebrot i albergínia, passant per l’època espectacular de Ciudad Real amb Sagrades Famílies, Big Bens, Fanhunters, Jardins Àrabs… i recordant aquests últims 3 o 4 anys a Joan Blanques…