Ha estat una gran joia poder llegir-ho, i això que camí de algun Consell Nacional havia vist amb la teva lletra menuda i rodona algun que altre esborrany.

S’ha fet tant curt! es  tant ple de vosaltres, de tu, de l’Hortènsia, dels vostres fills, nets, exilis, paisatges sards, jardins, es pot obrir per allà on vulguis que el trobes carregat de dolçor, de sentiments, d’ Amor compartit, de tanta vida junts.

Com cada dia, com cada hora segur que tens al cap a l’Hortènsia però també has de ser positiu ,quina sort haver pogut estar  tant  temps gaudint d’aquest amor plegats, i ara fruir del present i del futur, del teus fils, nets i besnéta.

Avui, que la prudència no em fa por de dir-ho, i no en soc gaire de lletres, et diré el que no t’he dit mai Jordi: Per mi ets un heroi, no un heroi en el concepte d’acció valenta, que de un hi do, la teva vida de lluitador  constant, per la nostra Nació, contra aquells que ens volien prendre allò tan nostre la llengua i la identitat.

Per mi ets el heroi en el concepte que tenien els grecs, per ells un heroi era aquell guerrer que no tant sols era valent, si no que la proporció de les seves gestes l’acosten a la perfecció, i esdevé immortal però alhora humà. Així et veig.

Desitjar-te que per molts anys et pugui tenir l’honor de acompanyar-te allà on calgui, que avui sigui per tu un dia ple de felicitat i segur de bona companyia. Una abraçada des de Shangai.

Com que avui es el dia de la rosa, penjaré un poema del teu llibre com homenatge al teu amor, per que tothom pugui somiar i escoltar la sonata en Re major de F.J. Haydn amb els teus mots.

Mentre el piano desgranava els brins

de tantes notes canviants i nítides,

la teva ma de seda es desmaiava,

lànguida, dins la meva i jo et sentia,

fràgil, viure feliç l’instant d’amor

i de tendresa, mentre l’hora queia,

escàpola, entre besos i carícies

i els sons lliscaven damunt nostre, ingràvids,

clars i suaus com una fina escuma.

O encanteri de musica i amor,

que lentament s’esgota dintre nostre

amb la sonata.